El cas Dalmases i la fractura interna a Junts
BarcelonaNomés dues setmanes després de la consulta interna en què la militància de Junts va decidir sortir del Govern per un estret marge de vots (56% a 42%) es demostra que, lluny d'haver-se segellat, la fractura entre les dues ànimes del partit continua ben oberta. L'afer Dalmases, més enllà del tema en si, que ja és prou greu, és una mostra més d'aquesta batalla interna a Junts entre el sector pragmàtic, que volia continuar al Govern, i el borrassista, que, amb l'aquiescència de Carles Puigdemont, va defensar sortir-ne. Aquest pols ha viscut aquest dimecres un episodi realment lamentable, que és la utilització d'un perfil fals de Twitter per defensar Dalmases i atacar adversaris interns del fins aquest dimarts vicepresident de Junts, com l'exsecretari general Jordi Sànchez. La formació faria bé de depurar responsabilitats internes, si aconsegueix escatir-les, ja que es tracta d'unes pràctiques incompatibles amb un sa debat democràtic.
Més enllà d'això, resulta difícil d'entendre la negativa de Francesc de Dalmases a assumir uns fets lamentables com els que va protagonitzar a TV3 i a demanar les disculpes pertinents per la seva manera de relacionar-se amb la premsa. I encara més incomprensible és la insistència de Laura Borràs a defensar la seva mà dreta fins al punt de pressionar una jurista de prestigi com Magda Oranich, que va ser l'encarregada de fer un informe intern sobre el cas d'intimidació a la subdirectora del FAQS.
La conseqüència de tot aquest vodevil és que Junts és avui una formació oberta en canal, sense una direcció estratègica clara i amb un lideratge qüestionat. Tot plegat repercuteix en la mala salut de l'independentisme, que veu com una de les seves forces principals es desgasta en lluites intestines que no interessen a la població en general i no fa la feina que li van encarregar els electors, que és fer política, sigui al Govern o a l'oposició. En aquest sentit, la dimissió de Dalmases com a vicepresident és el mínim que podia fer donada la gravetat dels fets. I ara la formació ha de decidir si cal anar més enllà.
Hi ha motius per pensar, però, que l'aparent tancament de files del grup parlamentari de Junts amb Dalmases, amb un comunicat en què no hi ha cap menció a la periodista agredida, no resol la crisi, simplement l'ajorna. I que fins que un dels dos sectors no s'imposi de forma clara a l'altre o bé hi hagi un divorci més o menys civilitzat no hi haurà solució per a Junts. Ara mateix sembla difícil d'explicar que persones amb visions tan contraposades de la política i del món com Aurora Madaula i Jaume Giró comparteixin projecte polític. Potser en algun moment aquesta transversalitat va tenir un sentit, però ara mateix està dominat per la inestabilitat.
En definitiva, Junts necessita aclarir-se i triar un rumb per convertir-se en una formació políticament previsible i útil a la ciutadania que la va votar.
