El cas de la senyera desapareguda per Sant Jordi
Tothom a cor: mira que hi ha hagut dies perquè plogués, i s’ha de posar a ploure per Sant Jordi! Estàvem tenint un abril massa eixut i justament aquesta setmana és quan comença un canvi de temps que es veu que ha de ploure seguit seguit tot el que no ha plogut durant el mes. Tant de bo. Aquest any és molt difícil no anar amb la pluja. Aquest dilluns a la tarda, la vigília era desoladora al centre de Barcelona, perquè a estones va caure un bon xàfec, amb pedra petita inclosa, sobre les parades, tendals i carpes a mig muntar i era impossible treure els llibres de les caixes. Però a aquestes alçades de la tempestuosa relació (acudit o facècia) del 23 d’abril amb la meteorologia, ja hauríem de saber que per Sant Jordi se surt de casa plorats, equipats i mirant el cel per si de cas. I si havíem habilitat un pressupost per a llibres, gastem-lo igual un altre dia, que els llibres no desapareixen.
Com tampoc no desapareix la senyera com a motiu ornamental en façanes, balcons, aparadors i tota mena de taules de llibres i roses, perquè la catalanitat de la festa està assumida amb tota naturalitat. De l’únic lloc que ha desaparegut la bandera és dels cartells de Sant Jordi de l’Ajuntament de Barcelona. Amb els símbols cal delicadesa i contenció, però no posar ni una senyera en un cartell que pretén evocar l’anar i venir pels carrers per Sant Jordi a la capital del país és no tenir ni idea de quina pinta tenen els carrers el 23 d’abril, la qual cosa és inexcusable, o explicar quins elements es consideren prescindibles, que encara és pitjor. Perquè l’efecte és de manual: al no aparèixer la senyera, han subratllat la seva absència.
