La casa d'en Blai

“El suny dels meus trenta anys fou un noi de finestra / a Santanyí, carrer de Palma, 74. / El meu pare era euguer,  i cada nit em duia / una aspra llebre oberta, amb el ventre ple de mata”. Aquests versos, ja mítics, són la primera estrofa del poema Autoretrat, de Blai Bonet, el primer d’una sèrie d’autoretrats que va repartir al llarg de la seva obra. L’adreça postal del segon vers, el carrer de Palma, 74, era la de la casa en què va néixer i créixer el poeta, com un nin tísic de família pobra. D’ara endavant, però, serà l’adreça de la Casa Blai Bonet - Centre de Poesia, un espai de referència per a la literatura catalana.

Arribar a aquest dia de l’obertura de la Casa Blai Bonet ha costat quinze anys de feina, que podeu trobar ben resumits a la crònica de Cati Moyà per a l’Ara Balears. El mèrit d’haver aconseguit dur aquest projecte a bon port és de la Fundació Mallorca Literària –una entitat de promoció de la cultura literària adscrita al Consell de Mallorca i que, per dir-ho aviat, fa una feinada i la fa ben feta– i de la bona feina de la seva directora, Carme Castells, i de l'equip amb què treballa. El que s’inaugura avui és un equipament cultural de primer nivell, amb un projecte de l’arquitecte Biel Arbona que ha tingut un cost d’1,6 milions d’euros i que inclou la reforma del que va ser el domicili del poeta (la part museogràfica del projecte, dedicada a la vida i obra de Blai Bonet), i un edifici de nova construcció, la Poeteca, on es conservaran i es podran consultar arxius i llegats de diferents poetes: ja es compta amb els de Josep M. Llompart, Antonina Canyelles, Damià Huguet i Antoni Vidal Ferrando. Està previst que la Casa Blai Bonet - Centre de Poesia tingui una programació habitual d’activitats, i que també aculli residències de creació literària.

Juntament amb altres cases literàries també gestionades per la Fundació Mallorca Literària, com la del Pare Ginard, a Sant Joan, i la Casa-Museu Llorenç Villalonga, a Binissalem (que és la seu de l’entitat), i amb altres centres vinculats a la memòria de creadors (com el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, a Llucmajor: val la pena recordar que existeix un imponent retrat de Blai Bonet degut a Catany), Mallorca comença a tenir una xarxa ben interessant d’espais que, a la vegada que preserven el patrimoni literari, promouen la creació actual i la posen, com se sol dir, en el mapa: el dels Països Catalans i el de la cultura global, tal com ja la va entendre, en el seu moment, el primer escriptor en llengua catalana, el també mallorquí Ramon Llull.

Enguany farà vint-i-set anys que va morir Blai Bonet, i d’aquí un any i mig, el 2026, en farà cent que va néixer. Va ser un gran escriptor del segle XX, com ho demostra la seva obra poètica, publicada per Edicions de 1984, o les seves novel·les El mar, Míster Evasió i Judes i la primavera, que trobeu a Club Editor. De vegades genialoide i desconcertant, del que no es podia dubtar era del seu compromís total amb dues coses, tant o més amenaçades en vida seva com ara: la llibertat i la llengua catalana, que per a Blai Bonet anaven indestriablement lligades. Llarga vida.