La casa dels coloms
He passat les darreres tres setmanes escrivint dins una casa catalogada. Dit així pot sobtar, però és que l’experiència encara ha estat més impressionant vista des de dins. Això ha estat possible, és clar, gràcies a una residència literària, i aquesta ha estat fruit de la complicitat entre l’oficina d’Exeter Ciutat de la Literatura, el Departament de Llengües Modernes de la Universitat d’Exeter i Barcelona Ciutat de la Literatura. Gràcies a això, jo he pogut passar part del mes de juny a Exeter, a Anglaterra, i l’escriptora britànica Esmie Jikiemi-Pearson ha passat unes setmanes a Vil·la Joana, la casa on va morir Jacint Verdaguer. Passa, però, que com en l’acte mateix de l’escriptura, més enllà de dates i coordenades, el gran valor de les residències literàries comença en tot allò que no estava previst.
El primer dia ja em va sorprendre, en arribar a la casa, trobar una de les icòniques plaques blaves que destaquen els edificis més emblemàtics del Regne Unit. Allà dalt, a la façana, la placa feia memòria de l’anomenada “Mary of Exeter”, un colom que va fer viatges entre Anglaterra i França durant la Segona Guerra Mundial per transmetre missatges xifrats entre els aliats, i també d’en Charlie Brewer, el seu propietari, un fabricant i venedor de botes que, a més de tenir un colomer a dins ca seva, va resultar ser un autèntic lluitador antifeixista. “Aquesta casa i jo ens durem bé”, vaig pensar.
Les altres sorpreses, però, no es varen fer esperar, i aquestes tres setmanes han estat un temps obert per descobrir una ciutat, Exeter, i un comtat, Devon, més que especials. També la seva cultura i la seva gent, autors històrics i contemporanis com Jean Rhys, J. K. Rowling, Beatrix Potter o Charles Dickens, entre d’altres, i persones amb qui he tingut el privilegi de conversar i passar bones estones, com el doctor Richard Mansell, lector sènior de traducció a la Universitat i un incomparable ambaixador de la nostra cultura a Anglaterra, l’escriptora Maria Rita Corticelli, amb qui vàrem compartir un preciós matí de taller, o bé persones vinculades a projectes necessaris com Charlie Richards, fundadora de la llibreria independent Bookbag, o bé Anna Cohn Orchard, directora d’Exeter Ciutat de la Literatura. De la mateixa manera hi he trobat velles amistats: Mercè Rodoreda, Irene Solà, Eva Baltasar, Montserrat Roig o Raül Garrigasait, entre molts altres, eren als prestatges de les llibreries traduïts del català a l’anglès. I aquell bocí d’orgull, és clar.
Una residència literària vol dir, essencialment, escriure. En el meu cas, unes 10.078 paraules que un dia hauré de revisar. Però també vol dir generositat, i temps, i un horitzó mental obert a totes les converses. Vol dir intercanvi cultural i vol dir contribuir a donar a conèixer uns autors i una literatura que de cada vegada interessen més en l’àmbit internacional. La casa dels coloms, a mi, m’ha donat tot això. També el més preuat que un escriptor podria demanar per poder escriure, igual que per volar: m’ha donat ales.
