La casta de l’electricitat
La gent que no podia o no volia entendre què era 'la casta' que tant blasmaven fa uns anys els capitosts de Podem ara té una nova oportunitat per fer-se’n una idea més o menys clara.
Atordits per les apocalíptiques prediccions meteorològiques, pels incendis que destrueixen la Terra, inclosos paisatges que estimam; atordits per la sensació que aquest planeta explotarà d’un moment a l’altre i mirant de sortir com sigui d’aquest forn en què se’ns vol preparar per ingressar a l’infern quan ens arribi l’hora: una ministra socialista ha calat foc als escassos espais d’humor que ens quedaven per alenar-hi.
Es tracta de la senyora Teresa Ribera, en possessió de la cartera 'per a la Transició Ecològica': entrevistada a la SER fa un parell de dies, parla del preu de l’electricitat quan tothom que cerqui una mica de conhort no en pot prescindir. Els mitjans de comunicació ens avisen cada deu minuts d’una nova pujada "històrica” –ara tot és històric, emblemàtic, icònic i espectacular, i res no deixa ningú indiferent: ara pensa! El comú de la gent no sabem si el govern de l’Estat podria fer alguna cosa o no perquè la transició de la senyora Ribera s’encaminàs cap a la resolució del problema –no per abaratir-nos un 1,02 % (és una manera de parlar)– la factura de l’electricitat, que ara tothom confon amb la llum.
I diu la senyora Teresa Ribera que l’impacte dels augments en qüestió “no és tan aparatós”: vet aquí en què es donen a conèixer els de la casta: el seu llenguatge habitual és forjat en el fet que poden afrontar sense angoixes el preu de les coses: no els pot ser problema per tirar endavant. S’entén que per a un ric aquests canvis no són aparatosos, però si, a més, el teu punt de vista no es construeix des de les necessitats de tota la societat –vull dir sencera–, aleshores ets casta-casta, és a dir, pertanys a un grup amb escassa o potser cap vinculació amb els pobres, que cada dia augmenten la seva presència en el cens. La senyora no inclou en el punt de vista els milions de persones per a les quals el preu de l’electricitat ja era aparatós abans de les darreres i futures pujades. I és el que solem dir, a Mallorca, que de porcs i de senyors n’han de venir de casta.
Però siguem comprensius: les elèctriques han de regalar bons viures a ministres jubilats.
