La casta i Sa Nostra
Molta de gent del país deu connectar amb la iniciativa que Xavier Pericay, de Ciutadans, dugué al Parlament i traslladà a l’opinió pública: demanava crear una comissió d’investigació sobre la fusió de Sa Nostra en el Banc Mare Nostrum, operació que rebaixà notablement les expectatives de repartiment del pes en la nova entitat. La desaparició de fet de Sa Nostra abasta territoris més enllà de la simple qüestió financera, perquè l’entitat, sobretot a partir dels anys 80 del segle passat, havia ampliat la seva presència a la història d’aquest petit país insular. Ja estam que aquest país no acaba de consolidar res d’allò que el representa i que, per tant, no va aixecar la veu per preservar Sa Nostra d’actuacions abusives i, de vegades, tèrboles. Diguem que ni tan sols sabem on hauríem pogut aixecar la veu. Som un país més de lamentar el que ha passat –Déu ens guard d’un ja està fet– que no d’esforçar-nos –lluitar seria un verb excessiu– a mantenir i posar al dia, per garantir-ne el futur, empreses de caire social que ens han acompanyat durant tants d’anys.
Diríeu que l’arrel d’aquesta desídia és l’escàs interès que hem mostrat per saber el perquè de les coses. Les fornades de nous historiadors introdueixen canvis positius en el coneixement del passat i en la seva connexió amb el present. Però aquesta feina trigarà encara a amarar la ciutadania d’un interès real per entendre què ens ha fet com som. La nostra història és en estat d’hibernació, només ocasionalment alterat per raons que ens explicaria, millor que ningú, un tarotaire de segona B. Perquè, ara mateix, davant d’un assumpte d’embalum tan gegantí com és el d’una caixa gran engolida per una cosa que ens sona a contrasenya extraterrestre, no hi hauria d’haver hagut cap inconvenient a mirar de treure’n l’entrellat. Els jutjats només ens en poden dir una part. L’ànima de Sa Nostra, allò que s’ofegà de nit durant el temporal de la crisi, no és aprehensible per la judicatura.
Per què PP i PSOE han coincidit en el seu interès a privar la ciutadania de saber què se’n va fer, d’aquesta part de la nostra història? No sé si és cosa de la casta, però tot plegat desprèn un tuf de conjura que només pot no molestar els conjurats, aquells que ens impedeixen saber allò que podríem saber.
