Català al Congrés: estem preparats?

(El títol és irònic, ho aclaresc d'entrada). L'esquerra espanyola, i també la catalana, i diria que l'esquerra en general, tenen molts deures pendents pel que fa a drets lingüístics. En general, les posicions diguem-ne oficials de l'esquerra en aquesta matèria van endarrerides: no veuen encara els drets lingüístics com drets fonamentals, quan ho són, ni equiparen la lluita per la diversitat lingüística amb la diversitat de gènere, religiosa, ètnica, etc. El punt de partida és molt clar: tan injust i inacceptable és discriminar una persona pel seu gènere, creences religioses o color de pell com discriminar-la per la llengua que parla. A partir d'aquí, qualsevol estat que es digui democràtic i que sigui plurilingüe ha d'assumir aquesta diversitat i promoure-la com un valor cultural i cívic. L'estat espanyol es troba tan lluny de fer això que de fet va en sentit invers. La prohibició de parlar català, gallec, euskera o asturià al Congrés de Diputats (i el fet de poder fer-ho un dia a l'any al Senat, i encara perquè és “la cambra de representació territorial”) és un exemple clar del jacobinisme centralista que domina a l'estat espanyol pel que fa a les llengües diferents del castellà.

Que Yolanda Díaz ofereixi ara poder parlar català al Congrés com una contrapartida seriosa en una negociació d'investidura dona una idea de l'endarreriment de què parlem. Com si diguessin: deixarem que els negres entrin als restaurants de blancs, però a condició de fer-ho no gaire ostentosament, per no exaltar els ànims dels racistes. Perquè, naturalment, només de sentir la possibilitat que la llengua catalana profani les orelles de ses senyories, la dreta ultranacionalista espanyola ha començat el seu habitual, i avorridíssim, esqueixament de vestidures. Tot i que no hem de menystenir el vessant còmic que pot arribar a tenir la discussió: el president de la Generalitat Valenciana, l'obtús Carlos Mazón, ha dit que compte amb això d'usar les diferents llengües oficials al Congrés, que podria tenir com a conseqüència “que la gent no s'entenga”. Babel darrere els lleons de la Carrera de San Jerónimo de Madrid.

L'espai d'esquerra que vol construir Yolanda Díaz no pot presumir d'integrar tradicions transformadores i fins i tot revolucionàries i després, pel que fa a la llengua, proposar mesures cosmètiques. Està bé que es parlin les diferents llengües de l'Estat al Congrés: hauria de fer molt de temps que fos així, i sempre és millor tard que mai, però el compromís amb la diversitat lingüística i cultural ha d'anar molt més enllà. Tot el que no sigui equiparar plenament els drets dels parlants de català, gallec, euskera i asturià, arreu del territori espanyol, amb els drets dels parlants de castellà, seguirà sent una inadmissible desigualtat entre ciutadans. Començant per la Constitució, que consagra aquesta desigualtat en establir que els espanyols tenen el deure de conèixer el castellà i només el dret d'usar les altres llengües, i encara com a “cooficials” dins de les respectives comunitats autònomes.