El català i el turisme
L'Obra Cultural Balear (OCB) ha presentat un document que, amb el títol Per la sostenibilitat lingüística i cultural, proposa una cinquantena de mesures per contrarestar els efectes negatius del turisme de masses sobre la llengua catalana, pròpia de les Balears. Es tracta d'una proposta que l'OCB fa al Pacte per a la Sostenibilitat que la presidenta Prohens va presentar amb molta pompa el passat mes de juny. Un fòrum social que, segons el Govern Balear, ha de servir per trobar vies “sostenibles” d'encarrilar el model econòmic, social i ambiental d'aquestes Illes. A dia d'avui el Pacte per a la Sostenibilitat no ha presentat cap informe ni mesura, però sí que hem passat un estiu en companyia de divuit milions de turistes.
En tot cas, com dèiem, aquest Pacte per a la Sostenibilitat vol tenir una mirada àmplia, i hi participen tot d'entitats i organitzacions de la societat illenca. Curiosament s'hi feia notar un oblit: a més dels àmbits econòmic, social i ambiental, hi faltava el lingüístic. I faltava convidar-hi l'entitat més representativa en aquest àmbit, l'OCB. Això va comportar protestes dels partits de l'oposició, i finalment l'OCB va ser convidada, amb certa desgana governamental, a unir-se al Pacte.
La seva aportació és aquest document, interessant i important. Com explica el president de l'OCB, Toni Llabrés, entrevistat per Maria Llull a l'Ara Balears, “el turisme sense límits comporta moviments demogràfics fora de tota proporció [...]. L’índex de persones que tenen el català com a llengua inicial ha davallat les darreres dècades, malgrat que hi ha una transmissió intergeneracional robusta. La comunitat de parlants es manté, però amb un creixement demogràfic tan gran s’empetiteix percentualment. A més, no hem estat capaços d’integrar lingüísticament i culturalment l’allau que ens ve de fora”. Seria absurd, en efecte, separar el turisme de la immigració i el canvi demogràfic viscut per les Balears en els darrers vint anys. Llabrés defineix la sostenibilitat lingüística i cultural d'aquesta manera: “Que la llengua pròpia del país tingui garantit un ús normal i en plenitud a tots els àmbits comunicatius. Que continuï sent una llengua viva i usada i no es converteixi en una llengua familiar, de la tribu”. Per aconseguir-ho, la proposta de l'OCB presenta cinquanta mesures, que van des de dedicar un 5% dels diners recaptats amb la taxa turística a finançar projectes de foment de la llengua catalana fins a una regulació efectiva de l'ús del català en els establiments de restauració, passant per garantir la formació dels nouvinguts en el coneixement de la llengua o assegurar l'ús del català en els grans esdeveniments esportius i culturals.
Ben motivades i explicades, les cinquanta mesures donen resposta a qüestions bàsiques per fer possible la vitalitat i la pervivència d'una llengua minoritzada en un context de turisme de masses. Lluny de victimismes i escarafalls, són una bona invitació a posar-se a treballar i són d'utilitat i interès evidents, també, per al País Valencià i Catalunya.
