El català a la universitat: una proposta

Darrerament s’ha tornat a expressar la preocupació per la presència del català a les universitats, com a llengua de docència i de recerca. En la meva opinió és una preocupació genuïna. Si -com els seus parlants volem- el català ha de ser una llengua culta, present a l’escenari internacional, li cal que les universitats del seu domini lingüístic en tinguin cura. Sense les universitats la llengua quedaria arraconada.

Nogensmenys, les propostes que es fan van, en la meva opinió, desencaminades. Comparteixo totalment el parer recent de l’Albert Branchadell en aquest mateix diari. Creure que la mesura adequada per aconseguir més presència del català a la universitat és imposar quotes de docència en català i també de tesis doctorals redactades en català és un error. I ho és perquè, si fos possible dur-ho a terme, duria les universitats catalanes a la irrellevància. És un fet que l’anglès ha esdevingut la lingua franca de la ciència i del saber, també de la política, dels negocis, de l’esport, del turisme. De tot, em temo. Fins a començaments del segle passat a les universitats alemanyes les tesis doctorals havien de ser presentades en llatí, que encara era, per a gran part dels universitaris d’Occident, la lingua franca. Però ara és l’anglès. I, per tant, si volem estar presents en el diàleg científic del món actual, les tesis doctorals s’hauran d’escriure en anglès, com ja passa en prop del 50% de casos. I si volem atreure estudiants estrangers als nostres màsters, i d’això depèn la robustesa i solvència dels nostres programes, també l’oferta haurà de ser molt fonamentalment en anglès i, en alguns àmbits, en castellà. Això introdueix una complicació més al nostre cas: la situació amb l’anglès la compartim amb tots els altres sistemes universitaris no anglo-parlants, però nosaltres addicionalment hem de saber que més del 50% dels estudiants estrangers de les nostres universitats provenen de Llatinoamèrica i, en determinades disciplines, una oferta en castellà és molt atractiva per a ells. D’altra banda, sense ser la lingua franca, el castellà és la llengua de quasi 500 milions de persones i, per tant, l’impacte que tenen programes prestigiosos en aquesta llengua és molt notable. Àdhuc, en el grau -on és més plausible esperar una bona presència de l’ensenyament en català-, la presència del castellà i de l’anglès és imprescindible si volem tenir repercussió internacional. Sense tenir-la no seríem capaços d’atraure el nombre d’estudiants Erasmus que ara atraiem. Posaré només un exemple, que m’és proper: la meva Facultat de Dret té un conveni amb la Universitat d’Oxford pel qual cada any quatre estudiants nostres cursen un any acadèmic a Oxford, i quatre de la prestigiosa universitat anglesa el cursen a Barcelona. Si l’ensenyament fos només en català, Oxford no hauria signat aquest conveni, perquè el seu interès és que alguns dels seus estudiants es familiaritzin amb un sistema jurídic i amb una cultura amb una forta presència al món.

Llavors, què podem fer? ¿Hem de resignar-nos a l’enterrament inexorable de la llengua catalana a la nostra universitat? Crec que no. Crec que hem de fer un altre tipus de propostes. Quan a començaments del segle passat una afortunada generació de catalans, agrupada pel Noucentisme, va plantejar-se com redreçar una cultura que literàriament s’havia gairebé apagat i llavors tot just renaixia, i que institucionalment havia estat esborrada, va decidir, més enllà dels reeixits fonaments posats per Pompeu Fabra, crear la Fundació Bernat Metge i emprendre la titànica tasca de traduir al català les obres dels clàssics grecs i llatins. Veure ara la seva col·lecció, que continua amb nous títols, et fa sentir orgullós de pertànyer a aquesta cultura i et permet fruir, per exemple, d’una de les millors versions en llengua moderna de l’Odissea, la de Carles Riba.

I aquí llanço la meva proposta. Emprenguem la iniciativa de traduir al català els més prestigiosos manuals, avui existents, de les diverses disciplines científiques. Comencem per cent, per dir una xifra. Que el Consell Interuniversitari de Catalunya, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, nomeni una comissió d’acadèmics de prestigi que en faci la selecció. Posem-hi el finançament necessari, que no és gaire, i fem-ho. Una iniciativa així produiria, almenys, dos grans beneficis per al català: el primer és que els nostres estudiants universitaris tindrien al seu abast, amb la llengua de molts d’ells, els textos canònics de les seves disciplines científiques; el segon és que aquesta col·lecció ens prestigiaria internacionalment, els nostres col·legues d’arreu veurien en aquesta realització, a la vegada, la solidesa de la cultura catalana i la seva vocació indefugible de ser present a l’escenari internacional.