Catalanocèntrics vs. hispanocèntrics
BarcelonaEls ciutadans de Catalunya consumeixen, bàsicament, mitjans de comunicació amb seu a Barcelona o a Madrid. Els que tenen seu a Madrid tenen com a marc de referència informativa Espanya, però això no vol dir que tots els mitjans editats a Barcelona tinguin Catalunya com a àmbit principal a l'hora d'enfocar una notícia. En llocs com el nostre, la paraula país significa una cosa diferent en un mitjà o en un altre, en funció de quina sigui la seva tria. En aquest sentit, els experts parlen de mitjans catalanocèntrics versus hispanocèntrics, tot i que també hi ha una gamma de grisos.
Un exemple clàssic que ens serveix per explicar la diferència són les dades econòmiques, per exemple les de l'atur. Diaris com La Vanguardia i El Periódico opten per titular sempre per la dada global espanyola, mentre que d'altres, com l'ARA o El Punt Avui, ho fan amb la catalana. De vegades, tot i que no és habitual, pot donar-se el cas que l'atur baixi en un lloc i pugi en l'altre, cosa que comporta que en portada vegem titulars contradictoris: per a uns l'atur pujarà i per als altres baixarà. En aquests casos de contradicció, diaris com La Vanguardia opten per posar la dada espanyola al titular i la catalana al subtítol. Això mateix hem vist amb la pandèmia, quan sovint a Catalunya la tendència era diferent de l'espanyola.
El que m'interessa remarcar és que els mitjans catalanocèntrics tenen una dificultat afegida, perquè la majoria de la informació que arriba (via informes, teletips d'agència, etc.) és amb el marc referencial espanyol i, per tant, s'ha d'adaptar. Així, aquest dijous el govern espanyol va fer públiques les dades d'exportacions. El redactor de l'ARA no pot refiar-se dels teletips (excepte l'ACN) i ha d'anar a buscar la dada catalana per treure'n el titular. En canvi, si llegim la notícia a La Vanguardia veiem que l'enfocament principal es basa en la dada espanyola i només a mitja notícia s'introdueix la catalana.
