Quan la Catalunya del 2023 és pitjor que la del 2017

Hi va haver una època de la meva vida professional, fa quinze o setze anys, en què m’encarregava d’informar cada matí a milers de persones que els trens de Rodalies anaven amb retard. O que no anaven. Per això, ara, el 2023, quan cada matí sento a la ràdio que estem igual, que milers de persones continuen arribant tard a la feina i que quan no és un llamp és una ceba, se’m regira l’estómac i em sento burlat a consciència per l’estat on pago els impostos.

El maltractament de l’estat espanyol als usuaris dels seus trens a Catalunya és el resultat de molts anys d’absoluta desinversió i de baixíssima execució de la inversió els anys que s’ha pressupostat. I això no és casualitat i només té un nom: asfíxia premeditada, per dir-ho amb l’expressió del conseller Ramon Trias Fargas, que parlant del finançament va escriure fa vora 40 anys que “el centralisme ens espera a la cantonada amb l’arma més subtil i més eficaç de totes: l’escanyament financer, i això ho han preparat des del primer dia”.

Que el mal servei ferroviari sigui estructural, governi qui governi, des de fa tant de temps, és la mesura del respecte que l’Estat sent per nosaltres i del paper que ens té reservat. No cal arribar a l’extrem de facilitar la marxa de seus socials fora de Catalunya. Quan deuen valer les hores perdudes a les andanes?

I preguntem-nos, també, per la corresponsabilitat dels partits catalans que han tingut alguna influència a Madrid durant tot aquest temps. Per tot això, cada vegada que sentin que Pedro Sánchez diu que la Catalunya del 2023 està molt millor que la del 2017, convidin-lo a venir a dir-ho a les set del matí a una estació de Rodalies. I a veure si aquell dia hi ha més sort.