Catalunya a Davos i l’incompliment del fons de recerca
Davos és la ciutat d’Europa de major altitud. Es troba a Suïssa, al cantó dels Grisons, i és també el lloc on se celebra cada any la reunió del Fòrum Econòmic Mundial, que arrencarà d'aquí a pocs dies. Ja són unes quantes edicions des que, el 1972, es va celebrar aquest Fòrum per primera vegada.
Cada any hi participen governs, empreses, organitzacions internacionals, emprenedors, líders de la societat civil i molts mitjans de comunicació. És l’altaveu econòmic més important de l’any i el lloc per escoltar i mirar de coincidir amb persones rellevants de l’àmbit polític i econòmic. L’any 2004, el president Pasqual Maragall va participar-hi, argumentant que “Catalunya ha d’estar present al món, una presència sostinguda i potent, no solament per dir que existim, sinó per explicar-se i proposar”.
L’any 2024, vint anys més tard, el Govern de Catalunya recuperava la seva presència a Davos. Com a consellera d’Economia i Hisenda, vaig poder reunir-me amb dirigents polítics i empresarials per explicar les potencialitats de Catalunya, teixir complicitats i intentar atreure inversions estratègiques. Recordo com, d’entre totes les qüestions econòmiques parlades, tres temes van aixecar especial interès: la supercomputació i l’incipient sector dels semiconductors a Catalunya –incloent-hi la planta de preproducció de xips que s’ha de construir al costat del Sincrotró Alba (Innofab)–, el sector biomèdic i la creació del hub de teràpies avançades i emergents de Catalunya, i l’ICFO i les noves eines de fotònica i d’intel·ligència artificial que s’estan desenvolupant al nostre territori.
Catalunya afronta molts reptes els propers anys. Des de l’habitatge a la necessitat de millorar el finançament i les infraestructures, impulsar un nou model energètic o facilitar la relació entre l’administració i les pimes del país; els desafiaments són múltiples. Enmig de tot això, hi ha una cosa que no podem oblidar: ens hi juguem molt, en la propera dècada, pel que fa al posicionament tecnològic i estratègic de Catalunya al món.
Ens trobem en un moment de grans canvis disruptius i d’inversions massives, per part de molts països, en R+D+I. A escala global, la inversió mitjana en recerca i desenvolupament se situa entorn el 2,5% del PIB, agregant sector públic i sector privat. A la UE, aquesta xifra es redueix fins al 2%, a Catalunya és de l’1,8% i a Espanya de l’1,4%. Tant els EUA com la Xina superen el 3% del PIB. Tot i que la inversió en R+D+I de la Generalitat els darrers cinc anys s’ha incrementat un 40%, la dotació de recursos és encara molt inferior a la que estan fent territoris comparables i competidors del nostre entorn.
Aquesta evidència va portar, a la tardor de l’any 2023, a incloure en l’acord d’investidura entre ERC i el PSOE el compromís de l’Estat d’instrumentalitzar un fons permanent de 150 milions d’euros anuals per executar projectes d’R+D+I a Catalunya. Així va quedar recollit en l’acord d’investidura, junt amb el traspàs integral de Rodalies i la cancel·lació del 20% del deute FLA que la Generalitat té amb l’Estat.
Aquests dies sentim com s’han iniciat els primers tràmits per al traspàs efectiu de Rodalies de l'Estat a la Generalitat, començant per la línia R1. Malgrat la lentitud d’aquest procés, és essencial que es produeixin avenços tangibles en Rodalies, com també és essencial que es materialitzin els altres acords d’investidura en l’àmbit econòmic, que es van signar amb el PSOE: la cancel·lació del deute FLA i l’activació dels 150 milions d’euros anuals del fons d’R+D+I. Hi ha hagut temps, des del novembre del 2023, per a donar-ne compliment.
Mario Draghi, en el seu informe, parla d’un escenari de lenta agonia i d’un camí a la irrellevància si Europa no impulsa la seva capacitat d’innovació. També Catalunya es troba en aquesta dicotomia si no som capaços d’impulsar a futur, i finançar adequadament, l’ecosistema de recerca i d’innovació.
Indubtablement, venen temps fascinants en innovació i tecnologies disruptives els propers anys. Catalunya pot ser-hi, i explicar els avenços i generar complicitats en fòrums internacionals com el de Davos, o pot no ser-hi i iniciar un camí de lenta agonia i d’irrellevància econòmica i tecnològica. Hem de fer tots els esforços per transitar pel camí guanyador, i per tant reclamar, entre altres compromisos, l’habilitació del fons d’R+D+I acordat amb l’Estat.
