Catalunya i la incapacitat amb el mitjà termini

Aquest país ha demostrat ser capaç de respondre admirablement davant les emergències, però la nostra planificació del mitjà i llarg termini és molt decebedora.

Feia deu anys que estava diagnosticat que a partir d’ara començarien a faltar metges i personal d’infermeria, i en efecte, deu anys més tard ja anem curts de personal sanitari. I espera’t quan s’acabi de jubilar la generació de metges del baby boom i sigui precisament aquesta generació la que comenci necessitar un metge molt més sovint abans.

Estem avisats que l’augment de les temperatures està estressant els boscos del país i els està convertint en probables escenaris d’incendis tan greus que fa esgarrifar només de pensar-ho, i que caldria una gestió forestal i una recuperació de l’economia agrària, però aquí estem tots, corrent quan hi ha un incendi.

Que hem de deixar de cremar petroli ho sap tothom, i que a Catalunya continuem a la cua en generació d’energies renovables també. A vegades fins i tot sembla que els mateixos que reclamen energies netes són els primers que no volen que un molí de vent els esguerri el seu paisatge.

Ara llegeixo que la Generalitat creu que convé un canvi "cap a un model turístic més conscient i responsable”, quan resulta que una part de la nostra oferta turística està adreçada al turisme inconscient (d’alcohol i drogues) i irresponsable, i que “comporta impactes sobre l’entorn i sobre les persones que hi habiten”. ¿Aquest cop seran ràpids a l'hora d'implementar aquestes sàvies conclusions... o tampoc?