Catalunya ja no és un problema. Gràcies per tant
L’espectacle que s’ofereix davant els nostres ulls és apoteòsic, exuberant, ufanós.
El jutge considera que quan Casado, cap de l’oposició espanyola, va dir que a Catalunya hi havia professors amb instruccions per no deixar que els nens anessin lavabo si parlaven castellà, o que si els sentien parlar en castellà a l’hora de l’esbarjo els posaven pedres a les motxilles, exercia la llibertat d’expressió. Magistral.
Diu que els comentaris poden ser “desencertats i rebutjables” però que no hi ha delicte d’odi. Exaltant. No ve d’aquí: Carrizosa va comparar el cas de l’escola de Canet de Mar amb Ermua (allà on ETA va segrestar i assassinar Miguel Ángel Blanco) i tampoc no va passar res.
Un càrrec públic, aspirant a presidir Espanya, menteix sobre una qüestió delicada amb voluntat d’incendiar l’opinió pública i guanyar els seus vots, i no és amonestat. Fantàstic. I així és com, gràcies a aquesta diària erosió de la veritat, es va demonitzant el català i els catalans fins a convertir-los en uns monstres.
Mentrestant, entrevisten Pedro Sánchez, que proclama: “Avui Catalunya no és un problema”. Menteixen sobre tu, escupen sobre la teva llengua i els teus mestres. Donen per feta la teva capacitat de crear riquesa i el teu esforç fiscal. Saben que milions de persones han trobat i continuen trobant aquí un futur que se’ls negava. Però ara ja no som un problema. Moltes gràcies per tanta generositat i per aquest reconeixement de la nostra contribució a fer un país més modern. Gràcies per tanta pedagogia de la diversitat. Catalunya ja no és un problema. Gràcies per tant.
