Catalunya és una mina
Mentre Espanya dona asil al líder de la principal coalició de l’oposició de Veneçuela, el líder del principal partit de l’oposició de Catalunya és a l’exili de Bèlgica. Pobre PP, que sempre diu que el sanchisme està convertint Espanya en Veneçuela i resulta que els adversaris de Maduro troben refugi a Madrid. I pobre PSOE, que fa proclames dient que, “en democràcia, cap líder ha de buscar asil” (Borrell) mentre la justícia espanyola paralitza l’aplicació d’una llei aprovada en democràcia i obliga un diputat escollit democràticament a buscar justícia a Bèlgica, i mentre els tribunals amnistien policies.
Mentrestant, els governs d’Andalusia, l'Aragó, Madrid, Cantàbria i Múrcia (PP) i el de Castella-la Manxa (PSOE) han presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia al TC. I totes les comunitats governades pels populars han fet front comú contra el sistema de finançament singular de Catalunya. No importa que el PP defensés el 2012 un sistema semblant al que ara han pactat el PSOE i Esquerra. I que Feijóo s'hi mostrés comprensiu quan presidia Galícia.
I és que el nostre país és una mina: es viu molt bé (políticament) contra Catalunya i es viu millor (econòmicament) gràcies a Catalunya. Només cal veure com els mateixos que s’han passat anys acusant-nos d’insolidaris es posen les mans al cap de pensar que el sistema pot canviar. Sánchez va afirmant que s’ha acabat el problema de convivència a Catalunya, però la realitat és una altra. Aquí el gran problema de convivència el continua tenint Espanya amb Catalunya. I aquest és el panorama polític la vigília de la Diada.