A Catalunya s’hi roba

1. Carles Puigdemont, en el seu retorn i fugida exprés del mes d’agost, va trobar un paisatge nou a Catalunya. De l’autopista estant, es va adonar que ja no hi havia cabines de peatges i que, de Figueres a Barcelona, havien florit tot de rètols d’autopistes que fa set anys no hi eren. Són missatges que avisen als turistes que vagin molt amb compte amb els lladres. “Highway robberies”. Al cap de pocs quilòmetres, un altre panell lluminós. “Flat tire? Don’t trust strangers”. De tant en tant, l’advertiment és en francès: “Mefiez-vous. Appelez le 112”. A vegades, fins i tot, en castellà: “Robos en autopista. Vigila tus pertinencias”. La imatge de Catalunya, ensorrada. Encara no has arribat a Barcelona en cotxe i ja tens la por al cos, ja t’han dit que aquí som uns xoriços i que, en aquest córner d’Europa, has d’anar molt amb compte perquè no t’ho fotin tot. 

2. Aquestes vacances, amb la família hem anat en cotxe Península endins i, ja sigui cap a la Franja o sigui direcció a València, a tots els trams d’autopista hi ha els mateixos rètols. Cada dos per tres t’apareix un “Flat tire? It may be a scam. Call 112”. Primer vam decidir retratar-los. Després, vam obrir un debat a dins del cotxe. Érem quatre persones i no hi va haver dos posicionaments iguals. Algú ho veia com una informació de servei i celebrava que t’avisin perquè més val prevenir que plorar, quan ja t’han pres la maleta, el mòbil i t’han engegat les vacances enlaire. Algú creia que, si aquest problema és tan greu, el que han de fer els Mossos és patrullar, detectar-ho i resoldre-ho. Algú considerava que si anéssim a un altre país i ens advertissin d’aquest perill, de ser enganyats i robats a l’autopista, estaríem agraïts i pensaríem que érem en un país civilitzat que vetlla per la gent. "Al contrari -va dir el quart en discòrdia-. Pensaríem que on ens havíem fotut, i que havíem de passar de llarg d’aquest país on no pots viure-hi tranquil”. Arguments per a tots els gustos. Quan ja arribàvem a Navarra, encara no ens havíem posat d’acord. 

3. La por i la seguretat són vasos comunicants. Viure tement que t’afaitaran genera angoixa. D’altra banda, la inseguretat és un atiador de demagògies polítiques igualment perilloses. Trobar el terme mig mai no és fàcil. Els turistes que tornen al seu país i expliquen que els han robat -ja sigui a l’autopista, a la Barceloneta o en un pàrquing amb vigilància privada-, són els pitjors ambaixadors de Catalunya. Aquest boca-orella és, sempre, una negríssima nota a peu de pàgina. Aquí tenim platges magnífiques, racons de postal, paradisos d’Instagram, Romànic de muntanya, Gòtic de ciutat, Gaudí, Dalí, el Delta, l’Empordanet, Montserrat i Lamine Yamal... Però a Catalunya s’hi roba. En l’últim any i mig, els Mossos han detingut 221 multireincidents a les carreteres. Des de l’alliberament dels peatges, els robatoris a les nostres autopistes han crescut un 17%. Mau. Solució? Més remeis, menys missatges, més eficàcia policial (això també ens ho arreglarà en Trapero) i, sobretot, lleis que penalitzin la reincidència. Altrament, sempre guanyen els dolents.