Cèl·lules mare al rescat
Les cèl·lules mare es van descobrir durant la dècada dels anys seixanta gràcies a la recerca pionera de James Till i Ernest McCulloch al Canadà, que van demostrar l'existència de cèl·lules amb capacitat regenerativa il·limitada. Aquest descobriment va marcar el punt d'inici d'un camp que ha revolucionat la medicina moderna. Des de llavors, els científics han explorat diverses formes de cèl·lules mare, com les embrionàries i les adultes, i han desenvolupat nous enfocaments per utilitzar-les en medicina regenerativa.
Els usos de les cèl·lules mare són amplis, des de la regeneració de teixits danyats fins a la creació d'òrgans per a trasplantaments. En condicions com les lesions de la medul·la espinal i malalties degeneratives, han estat especialment prometedores. No obstant això, el seu ús clínic ha estat limitat per diversos obstacles, com el risc de formar tumors, les dificultats per controlar la diferenciació cel·lular i el rebuig immunitari quan s'utilitzen cèl·lules de donants.
El 2012, el Dr. Shinya Yamanaka va rebre el premi Nobel per la seva descoberta de les cèl·lules pluripotents induïdes (iPSC). Mitjançant un seguit de gens encarregats de controlar la transcripció gènica, les cèl·lules iPSC, derivades de cèl·lules adultes, es poden reprogramar perquè actuïn com a cèl·lules embrionàries, amb la capacitat de diferenciar-se en qualsevol tipus cel·lular. Aquest avenç ha obert multitud i distintes possibilitats en la medicina regenerativa, ja que es poden generar cèl·lules específiques sense la necessitat d'utilitzar embrions, resolent així controvèrsies ètiques.
Aquesta setmana passada es publicaven –a la revista Cell– els resultats d'un dels casos d'assaig clínic actuals que involucren l'aplicació de cèl·lules iPSC. Una pacient de vint-i-cinc anys i amb diabetis tipus 1 ha demostrat recuperació de nivells normals de glucèmia en sang i de dependència d'insulina després d'un any de rebre un trasplantament de cèl·lules mare reprogramades derivades de les seves pròpies cèl·lules. Aquest procediment li va permetre produir insulina de nou al cap de quatre mesos del trasplantament i de manera mantinguda durant el primer any, marcant el primer cas de reversió completa de la malaltia. Les cèl·lules mare van ser reprogramades per actuar com a cèl·lules beta del pàncrees, responsables de la producció d'insulina, sense necessitat de donants o immunosupressors.
Segurament arribaran més i distintes aproximacions a aquests tipus d'assajos clínics per tal de comprovar l'eficàcia i seguretat d'aquesta tecnologia en un grup més ampli de pacients, per tal de controlar el tractament d'una manera segura i desestimar qualsevol mena d'efectes secundaris.
Aquesta aplicació revolucionària de les cèl·lules mare podria representar un canvi de paradigma per als milions de persones que pateixen diabetis tipus 1 a tot el món, amb el punt de mira en tractar la malaltia de manera completa. Els resultats són extraordinàriament esperançadors, i poden obrir la porta a tractar altres tipus de malalties.