Celebrar com a extraordinari allò que hauria de ser normal

La inversió que farà l’Estat als museus i biblioteques de les Balears és una bona notícia. Que després de dècada i mitja es pugui veure el patrimoni arqueològic, perquè es posaran els doblers per poder habilitar les sales del Museu de Mallorca destinades a les troballes als jaciments de l’illa, és una magnífica notícia. Que el Museu de Muro es rehabiliti i no caigui a trossos, i que s’hi pugui fer un projecte museogràfic, cosa que no s’ha fet fa uns 40 anys, és per estar-ne, de ben contents. Que el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera pugui reformar i tornar a obrir la seu de Dalt Vila –tancada de fa, què, potser una dècada– està superbé. I que la biblioteca de Can Sales pugui donar més i millor servei és esplèndid. Ara bé, hem de ser molt conscients que estam celebrant com a extraordinari allò que hauria de ser normal.

Perquè no ho és, normal, que els responsables de Cultura del Govern balear s’ho hagin de currar fins a l’extenuació, com segur que ho han hagut de fer, per aconseguir que l’Estat inverteixi en les infraestructures que són de titularitat estatal. Perquè no ho és, normal, que, tot i currar-s’ho, si no coincideixen executius del mateix partit, sigui quasi impossible d’aconseguir. Perquè és una irregularitat que Espanya, que als balears ens costa un congo i mig, quasi només mantingui amb bones condicions –això és també amb recursos econòmics i humans suficients per fer bones programacions– els museus que té a Madrid, com ara el Reina Sofía i el Prado, per posar-ne dos exemples ben coneguts.

És més, celebram els 8 milions d’euros que invertirà Madrid fins al 2026 –en quatre anys!– en els museus i biblioteques de titularitat estatal de les Balears, quan només per al funcionament corrent del Reina Sofía hi posa més de 27 milions anuals. Per al Prado, 16 milions l’any que s’han de sumar als 22 milions que el museu genera només de taquilla. Així, a l’Estat li hauríem d’exigir que, de la mateixa manera que recapta a les Illes molt més del que ens retorna, mantingui en condicions les infraestructures culturals que té aquí i que, a més, financi suficientment la programació i el personal, encara que les competències de la gestió estiguin transferides al Govern autonòmic i, després, als consells insulars.

És demanar molt per com van les coses d’un estat centralista amb la perifèria. Però ja que celebram ara una inversió que hauria d’entrar en la normalitat, com és que l’Estat es gasti uns doblerets en les seves propietats, potser és també el moment de demanar a les administracions balears –autonòmica, insulars i municipal– que facin una aposta pels museus, arxius i biblioteques, posant els recursos econòmics i de personal tècnic que fan que les coses puguin fer-se mínimament bé. I és que, ja que parlàvem de l’Arqueològic d’Eivissa i Formentera, el nou de Formentera està aturat per falta de finançament. I la majoria de la cinquantena de museus que hi ha a les Illes, ja ho sabeu, no poden complir amb les seves funcions. Si ho poguessin fer, ho celebraríem, tot i que també hauria d’entrar en la normalitat.