Quan els cellers ja són sales de festes
El turisme agrícola no és l’amenaça que té Mallorca per a un futur proper. És present, s’ha instaurat i ha pres forma de la manera millor que ha trobat per tenir les benediccions del Govern i altres autoritats pertinents. I el seguiment popular. Turistes, al camp, ho som quasi tots, estrangers i mallorquins. De moment, la nova plaga turística està al voltant de les vinyes. També de l’oliverar. És així de fa uns anys, però amb una tendència tan creixent que ja fa feredat. Per acabar-ho d’adobar, ha pres una forma que, des del punt de vista del negoci, és perfecta.
Ja sabem què passa amb les formes de negoci perfectes. Són perfectament invasives perquè es vesteixen de bondats, tantes com de mentides. Així, el naixement de cellers –que a Mallorca, segons informava Última Hora fa pocs dies, ja són 101 d’inscrits a les dues denominacions d’origen i ara mateix Agricultura en té 10 de nous en tramitació– es veu amb bons ulls perquè es lliguen a una vinya que, en principi, és un benefici per al nostre camp, una manera de mantenir-lo actiu. Bo per al paisatge, per al medi ambient i feina per als que es dediquen al camp.
Però al costat de la vinya hi ha un celler immens. O una tafona que no té res a veure amb les que coneixíem antigament. I és que, com que la vinya o l’oliverar són, en principi, bons per al camp mallorquí, qualsevol cosa al seu voltant es mira amb bons ulls i té el vistiplau de les administracions pertinents. Així, es construeixen cellers i tafones immensos, uns edificis al mig del camp tan grans com per acollir unes noces, un bateig, una comunió o una festa de centenars de persones i deu autocars de turistes alhora. I aquesta construcció, que no es permetria que la fes una família foravilera per viure-hi, no té data de caducitat. Vull dir que si a l’estranger –la major part del capital ho és–d’aquí a un parell llarg d’anys el negoci del vi ja no li surt a compte o se li acaba el capritx, l’edificació colossal continuarà al mig del camp, envoltada d’aparcaments encimentats perquè, és clar, els assistents a les noves sales de festes de foravila no es poden embrutar les sabates de terra.
Sí, molts dels cellers al mig de les vinyes que s’han implantat en els darrers anys a Mallorca són excuses per a un negoci turístic d’esbarjo al qual, pel fet que és al mig del camp, no se li controlen els horaris ni la limitació de renou, ni si la festa que s’hi organitza –previ pagament d’entrada– és legal o no ho és. És una excusa i és un frau del concepte d’ecologia al qual s’acullen i de l’activitat agrícola –tanmateix, ens hauríem de demanar quin tant per cent del negoci és l’agricultura i quin es treu dels esdeveniments socials i turístics massius que s’hi organitzen.
I és que, si de veritat allò que interessàs fos fer vi o oli, ens hem demanat si hi ha una necessitat imperiosa que el celler o la tafona estiguin al camp? Els seria tan atractiu el negoci si no hi hagués permisos de construcció i el celler o la tafona, i la sala de festes encoberta, haguessin d’estar, per exemple, en un polígon?
