A la coberta de la novel·la l’editor ens diu: “La buena literatura de cualquier época, ya lo sabemos, nos habla, sobre todo, de nuestro presente”.
La senyora Timmins, casada amb un jove lletrat, dóna per fet que, amb la carrera professional del seu espòs, comença un moment de prosperitat que es farà definitiu. Malauradament s’equivoca: el plet queda resolt abans de donar profit als advocats i ella té la seguretat que a la fi el seu estatus es correspondrà amb l’honorable llinatge que la guarneix.
El matrimoni organitza un sopar per a vint persones per fer pública la seva prosperitat. Com que l’experiència en matèries domèstiques de la mare de la Sra. Timmins –la gens estimada sogra del Sr. Fitzroy Timmins– no és suficient, recorren als consells de l’establiment més prestigiós de la ciutat: Fubsby’s, l’enlluernadora botiga on s’ofereixen els productes més exclusius i delicadament elaborats que ens podem imaginar: “Miren las fresas con sus hojas. Son todas casi tan grandes como un bolsito de señora y parece que las han criado una a una en una guardería” (pàg. 39).
Les treballadores de Fubsby’s són noies particularment boniques, tot fa enlluernar! El jove advocat es troba immers en una felicitat tan acollidora que no és capaç de tornar a la realitat per fer saber a la seva dona que s’ha acabat el període d’eufòria econòmica i que els deutes els acompanyaran de manera indefinida en el temps.
Arriba el dia del sopar; menjar, estris i servei estan a l’altura, però l’esdeveniment no funciona, els Timmins viuen el fracàs aquell mateix vespre… La decepció els aclapara; la situació és tristament difícil; el futur, molt negre… Quin preu més alt han de pagar per un vespre de plenitud!
Ens divertim, Thackeray ens fa somriure i riure obertament.
Les paraules de la coberta es confirmen. També ho fan els paral·lelismes amb el nostre present, com de grotesc pot resultar l’ésser humà quan s’ entesta a fer saber als altres el seu grau de sofisticació i poder adquisitiu.
Gaudim, compadim els personatges fràgils i espantadissos i, com en una faula, arribem a conclusions molt alliçonadores que compartirem moltes vegades amb un irreprimible somriure.
FITXA DEL LLIBRE
‘Una cena en casa de los Timmins’
William M. Thackeray
Traducció d’Ángeles de los Santos
62 Pàg.
11 €