05/05/2023

El centrisme de Palma i del cotxe

L’actualitat s’ha encarregat de desmentir aquells que defensen que als illencs no ens agrada anar amb transport públic, que allò que ens va bé és agafar el nostre cotxe i tirar milles. Des que el tren i els busos són gratuïts i s’han incrementat certes freqüències, des que la benzina està pels núvols i aparcar als grans centres urbans és un suplici, els mitjans de transport públics van plens. A vegades o sovint van tan plens que deixen usuaris a terra. Això, és clar, als trajectes coberts pel transport públic, perquè, com demostra la informació que ha treballat Aina Borrás sobre Mallorca, a la immensa majoria dels pobles de l’illa –una quarantena– els habitants no poden anar als pobles que tenen al seu voltant més que amb un vehicle privat, o a peu. No hi ha mitjà de transport públic per anar a fer feina al poble del costat, per anar a veure els amics o els padrins ni tampoc per anar a l’oficina bancària, ara que un bon nombre de municipis han quedat sense. A tots aquells pobles als quals no els passa per damunt la línia que connecta les ciutats més grans o els nuclis més turístics amb Palma s’hi ha de fer servir el cotxe particular, sí o sí. I això passa no perquè els mallorquins siguem Palmacentristes i cotxeaddictes de manera natural –igualment els turistes ja venen advertits que aquí, sense llogar un cotxe, poc es podran moure–, sinó perquè així es varen planificar les coses i perquè, sobretot, no hi ha hagut cap govern, ni de l’illa ni autonòmic, que hagi invertit temps ni doblers a fer una xarxa completa i eficaç de transport públic. Que no és tan difícil, que tenim la superfície d’una metròpoli. Que s’hi ha d’invertir? I tant que sí. Però si es fa, hi ha resposta. I hi guanyam tots i molt.