Cercar brega

Passa una cosa curiosa, i és que, després d'anys i panys remugant que les Balears i el País Valencià no tenim res a veure amb Catalunya, ara la dreta nacionalista espanyola vol utilitzar les Balears i el País Valencià per anar... contra Catalunya. Així ho han fet explícit els artífexs de l'acord de govern entre el PP i Vox per governar la Generalitat Valenciana, un acord signat entre niguls de Varón Dandy i Soberano. Han anunciat una línia de política lingüística que consisteix en l'eliminació del valencià tant de l'escola com de l'administració públiques, en favor del castellà com a llengua única, i diuen que d'aquesta manera enviaran “un missatge a Catalunya”. Un missatge que és una declaració d'hostilitats en tota regla. Però, com que no poden governar a Catalunya (tot i que Vox, proporcionalment, hi ha arribat a obtenir una implantació més notable que el PP, amb tots els anys que fa que hi pica pedra), la declaració d'hostilitats la fan des del País Valencià. Per cert, Vox i el PP i el PSOE insisteixen a fer servir aquesta denominació postissa de “Comunitat Valenciana”, que, en paraules del seu autor, el polític de la UCD Emilio Attard, no era més que “una imbecil·litat”. Tanmateix, es diu País Valencià i s'ho dirà sempre.

Dit d'una altra manera: a Vox sí que estan convençuts que els Països Catalans existeixen, i per això lluiten contra ells des d'allà on poden. És la seva consigna, i encara que el pobre Jordi Campos intentàs fer aquell acudit de les línies vermelles, la realitat és que les tenen: la línia vermella de Vox, el seu objectiu per damunt de qualsevol altre, és anar contra la llengua catalana. Marga Prohens i el PP de les Balears volen fer veure que ells no són com el PP valencià i que no donaran als seus socis ultres allò que els vingui de gust. Però la realitat mana, i la realitat és que la línia vermella del PP, la seva prioritat innegociable, és tornar a tenir el control de les arques públiques. Aquesta és la raó d'existir del PP, i en això (a tenir la pasta) es resumeix el seu patriotisme. Hem de tenir present que parlam de l'únic partit polític que ha estat sentenciat per corrupció en tota la Unió Europea, i que en la mateixa sentència, com també en un informe de la UDEF, era descrit com una organització criminal.

En fi, la trista realitat del PP és que s'ha situat (fa temps) en un punt que només pot negociar amb Vox, i abans, amb Ciutadans: amb l'extrema dreta espanyolista, perquè no té interlocució possible amb ningú més. Això fa que a Vox els estrenyin per arribar allà on ells volen anar, que és al conflicte lingüístic i a la lluita contra l'ensenyament públic. Això no tan sols és una garantia de fractura social, sinó també una forma d'involució, endarreriment i autèntica barbàrie. I un fet que torna a situar Espanya, tant que se n'omplen la boca, a la línia de les democràcies defectuoses (flawed democracy), pel que fa a llibertats civils i cultura política.

 També ho és, per cert, que un hotelerot com Gabriel Escarrer es permeti esplaiar-se declarant que una convocatòria d'eleccions (en aquest cas, les del 23 de juliol) “no ajuda gens el sector”. Sabíem que els paràsits de l'hostaleria anaven crescuts després dels resultats del 28 de maig, però que haguéssim arribat a l'extrem que el president del govern d'Espanya hagi de consultar als hotelers de Mallorca quan els va bé que es facin les eleccions, això no ho havíem vist venir. Venen temps magres per a la democràcia, assetjada per vividors, pocavergonyes i fanàtics.