Per un certificat de vacunes global

Les restriccions per viatjar estan pertorbant el comerç internacional i frenant la recuperació dels bilions de dòlars que la pandèmia ha afegit al deute mundial. Per aturar els danys i obrir el món de manera segura, necessitem un sistema de certificació de vacunes global, cosa que requereix un lideratge polític que només el G-20 pot oferir.

S'han fet intents admirables per reobrir les fronteres, però sovint han estat fragmentaris, unilaterals i transitoris. Els freqüents canvis en els protocols d'entrada han deixat els passatgers confosos, i les quarantenes obligatòries i els múltiples tests són prohibitivament cars i impracticables, i no necessàriament basats en la ciència. Aquest no és un model sostenible, perquè viurem amb el covid durant un temps.

Mirem les proves. Les restriccions han propinat un cop de martell al turisme global, responsable d'un de cada deu llocs de treball al món, i correm el risc que provoquin un dany més ampli i profund. Les empreses són incapaces o refractàries a enviar treballadors a altres països per trobar clients, cosa que no ha fet més que ofegar la innovació i tensar les relacions.

I dilluns la Unió Europea va treure els EUA de la llista de països els residents dels quals es considera segurs per entrar a la unió de 27 nacions sense quarantena ni l'exigència d'un test, encara que dependrà de cada estat membre seguir o no les restriccions.

La solució rau en la certificació global de vacunes efectives per viatjar. Sabem que les vacunes poden reduir de manera considerable la probabilitat d'infecció i transmissió, i el fet que haguem desenvolupat i administrat uns 5.200 milions de dosis tan ràpidament diu molt de la ciència mundial. Però sense el reconeixement d'aquestes vacunes al llarg de les fronteres, i sense la capacitat de la gent de provar el seu estat de vacunació, aquest progrés no es traduirà en facilitats per viatjar.

Això podria aconseguir-se a través d'un sistema integrat, mundial i basat en les dades que permeti reconèixer les vacunes per viatjar, rastrejar la seva efectivitat canviant i certificar la vacunació d'una persona i la possibilitat d'una dosi addicional.

Caldrien dues coses: un sistema de dades transfronterer i interoperable perquè els països puguin intercanviar informació, i un programa coordinat mundial gràcies al qual els països reconeguin vacunes per viatjar que no han estat aprovades pels sistemes reguladors locals. Això permetria als individus que han rebut vacunes efectives viatjar a qualsevol país que reconegui aquella vacuna a efectes de viatge.

El Good Health Pass Collaborative, un consorci de proveïdors de credencials de salut digital, ha desenvolupat un conjunt d'estàndards tècnics per a la vacuna digital i els passis sanitaris. La comunitat mundial els hauria d'adoptar. El codi QR d'aquests passis sanitaris hauria de tenir la capacitat de funcionar arreu del món. Creiem que el G-20 pot convertir-se en el guardià d'aquests estàndards per assegurar-nos que funcionen de manera global al mateix temps que protegeixen la privacitat de la gent.

Aquest sistema és només una cara de la solució. El seu èxit minvarà si una vacuna efectiva no és reconeguda en un país on el portador del passi sanitari vol viatjar, per això és de vital importància la distinció entre l'aprovació reglamentària nacional d'una vacuna i el seu reconeixement per a viatges transfronterers.

Per complementar aquest sistema, sistemes de vigilància genòmica global ampliats, gestionats per institucions internacionals com l'Organització Mundial de la Salut i altres entitats, ajudarien a rastrejar quines vacunes funcionen contra quines variants, i d'aquesta manera els països podrien actualitzar les vacunes que reconeixen a partir de les últimes dades.

No hauríem d'esperar que un país hagués d'aprovar cada vacuna. Això és poc realista per mor dels sòlids procediments d'aprovació dels cossos reguladors de molts països. En canvi, hi hauria una llista central de vacunes que els països reconeixen per viatjar, a partir de dades i evidències reals d'efectivitat.

Un bon punt de partida per a aquesta llista podrien ser les set vacunes aprovades per l'OMS. La llista ha de ser dinàmica i basada en dades, perquè podria ser que no totes les vacunes funcionessin contra totes les variants, i els països haurien de poder prendre decisions basades en la ciència per permetre que individus potencialment susceptibles de tenir una variant travessin les seves fronteres.

Una dependència excessiva de les vacunes aprovades a nivell nacional deixarà el món embarrancat. De les vacunes reconegudes com a efectives per l'OMS, només quatre tenen l'aprovació de la Gran Bretanya i de la UE, i tres han estat condicionalment o completament aprovades pels EUA. Hi ha alguns països als quals no es reconeix el nivell de vacunació a causa de la vacuna subministrada.

Per exemple, Washington no ha dit si accepta la prova de vacunació britànica del covid-19, cosa que fa que el seu govern recomani als ciutadans que viatgin als EUA que segueixin les normes d'entrada per a persones no vacunades. Atès que certes vacunes aprovades al Regne Unit, com la d'AstraZeneca, no han estat encara aprovades als EUA, hi ha confusió entre els viatgers britànics sobre si els EUA les accepten.

Hem d'actuar amb rapidesa. Cap a finals d'any, almenys una setena part de la població mundial podria haver rebut dues dosis de la vacuna d'AstraZeneca. El no reconeixement d'aquesta vacuna per part dels EUA per raons de viatge podria voler dir que al voltant de mil milions de persones vacunades podrien no tenir el dret d'entrar al país sense quarantena.

Per descomptat, la política de viatges és una qüestió sobirana, i cada país o electorat ha de prendre les seves pròpies decisions sobre el nivell de risc que vol assumir, però almenys cal que hi hagi l'opció de reconèixer els riscos reduïts dels viatgers que estan completament vacunats.

Som conscients dels reptes que suposa prendre mesures efectives a nivell de G-20, però tenim una oportunitat la setmana que ve gràcies a la reunió dels ministres de Salut del G-20 a Itàlia. Aquest grup hauria de planejar la implementació d'un sistema abans de la temporada de viatges d'aquest hivern. Establir una política de viatges consistent i factible és essencial per a una recuperació econòmica mundial segura i expeditiva.

Són coautors d’aquest article John Bell, immunòleg a la Universitat d’Oxford, i David B. Agus, director del Centre de Medicina Transformativa a UCLA. Juntament amb Tony Blair codirigeixen el consorci Global Health Security, centrat en el covid-19 i futures amenaces a la salut.

Copyright The New York Times