La cervesa i la tapa

Mestre d'escolaFa ja un bon grapat d'anys, en rebre el disc de platí per un dels seus treballs, preguntaren a Robe Iniesta, guitarra i cantant d'Extremoduro, com se sentia. Ell va dir que era com si hagués demanat una cervesa i li haguessin posat també una tapa. Una mica així ens sentim en rebre el premi Ramon Llull 2017 en l'àmbit de l'ensenyament des del col·lectiu Illes per un Pacte. No era el nostre objectiu, però benvingut siga. Un premi sempre significa un alè d'ànim per continuar amb un projecte, sobretot si la tasca que es realitza és voluntària.

El Ramon Llull, però, no és la nostra cervesa. És la nostra tapa. I estam impacients per remullar-nos la gola amb el líquid. Ara mateix el document de pacte està a la recta final al màxim òrgan consultiu en matèria educativa, el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB). Després del seu debat al CEIB, si el document s'aprova amb els canvis que es considerin, entrarem en la recta final i a l'etapa decisiva: El Parlament de les Illes Balears.

Serà el moment de comprovar la maduresa dels nostres polítics. Sabrem si han estat capaços d'entendre la realitat del món educatiu. Coneixerem qui ha comprès que només des dels acords de la comunitat educativa, les polítiques educatives poden tenir una estabilitat tan necessària com respirar per al món de l'ensenyament. Esbrinarem si de veritat els partits han processat què significa pactar, és a dir, cedir. I albirarem qui està capacitat per entendre el canvi de paradigma en matèria educativa i qui, contràriament, vol continuar amb l'efecte pèndol que amb l'alternança de governs ens fa malviure als centres educatius.

Aquest canvi de paradigma passa per deixar en mans d'un CEIB ajustat quant a entitats, lliure de manilles polítiques i amb més capacitat de decisió els designis del vaixell de l'educació. També passa per prendre les decisions amb les bases científiques i pedagògiques, tot escoltant els experts i protagonistes del fet educatiu, i cal remarcar-ho, amb l'observació indiferent que dóna la llunyania d'invents i ocurrències absurdes sense base ni argumentació.

Sense aquest exercici de maduresa democràtica i de vertader esperit de país, res serà possible i seguirem amb legislatures alternes que l'única cosa que faran serà eternitzar un espiral de propostes i contrapropostes que, com un remolí, ens conduiran a l'asfixia del fons de la mar. Si realment l'educació és tan important per a la societat com tothom promulga, els partits han de viure amb la pressió social d'aprovar, sí o sí, el document de pacte educatiu. I, com no pot ser d'una altra manera, el seu desenvolupament des del CEIB. Perquè tan important és l'aprovació del pacte com el canvi de paradigma.

A més, si això succeeix, passarem a la història per realitzar el primer pacte educatiu arreu del món sorgit des de la base. Ja estaria bé que parlessin de les Balears en positiu, lluny de Nóos, Matas, Magalufs, discoteques i 'balconings'.

En acabar el procés al Parlament, sabrem qui està preocupat vertaderament per l'educació i qui només l'empra com la pitjor arma de destrucció massiva: la de l'interès particular per sobre d'allò que la gran majoria ha pactat per millorar el futur dels que són el futur. Aquest és l'objectiu. Aquesta és la cervesa que hem demanat. Tenim la tapa d'un excel·lent, meravellós i il·lusionant premi Ramon Llull. Que no se'ns pari el mos per no poder-lo remullar amb una cervesa que no arriba tot i que ja era a les mans del cambrer.