La ciència, clau de progrés i de futur
El dia 25 d’agost, el ple del Congrés de Diputats va donar llum verda a l’aprovació definitiva de la modificació de la llei de 14/2011 de la ciència, la tecnologia i la innovació amb el vot favorable d’Esquerra Republicana de Catalunya. El món universitari i la xarxa de centres dedicats a la recerca i els seus professionals havien reivindicat reiteradament l’actualització del marc normatiu que els afecta. Els avenços en el sector de la ciència i tecnologia són ràpids i requereixen, per tant, una revisió periòdica de les seves normes jurídiques.
Els primers esbossos del ministeri de Ciència i d’Innovació contenien canvis tímids i poc adequats a la realitat de la societat actual i del sector de la recerca i la investigació. ERC, mitjançant propostes noves i concretes, va posar la seva força negociadora, un cop més, al servei del país.
L’entesa amb el ministeri va permetre introduir una sèrie de matisos que el document inicial no contenia. Fruit d’aquest acord, el text inclou avenços en matèria d’igualtat de gènere pel que fa a l’accés i permanència al sector de la investigació i la recerca; consolida les carreres investigadores; dota de més drets laborals els investigadors postdoctorals, i –molt important– redueix la càrrega burocràtica de tots els procediments administratius.
Un dels punts més treballats han estat tots aquells canvis legislatius que ajudessin a superar la crisi sistèmica que molts centres d’investigació i parcs tecnològics del país pateixen. El mal finançament crònic del sistema de recerca i la poca implicació dels governs espanyols de torn els han portat –a molts d’ells– a una situació límit. Amb l’eliminació de la necessitat de l’aval bancari per al finançament dels parcs científics i tecnològics –el que es coneix com a sistema de “doble aval”– s’elimina la càrrega financera que llastava els projectes tècnics científics i de recerca. Aquest avenç –llargament reivindicat per la diputada Marta Rosique com a portaveu d’universitats al Congrés– contribueix a garantir la viabilitat d’aquests projectes. Alhora, s’eviten casos de concurs de creditors, com ara el del Parc Científic i Tecnològic de Girona, amb la consegüent pèrdua de llocs de treballs i de talent.
Amb el text acordat també es pretén ajudar a la reducció de la precarietat entre el personal investigador dels centres de recerca, especialment de tots aquells joves que comencen la seva carrera investigadora. Reduint la precarietat laboral –fins ara instal·lada en el sector–, perfectament compatible amb un sistema de recerca competitiu com el nostre, es contribueix a reforçar una economia del coneixement més sostenible. De retruc, es frena una “fuga de cervells” que, com a país, ja no ens podem permetre. La mobilitat internacional dels nostres investigadors ha de ser una opció que ens aporti valor afegit, no una condemna per manca d’alternatives.
Convé recordar que, des de l’arribada d’ERC al govern de la Generalitat, s’ha doblat el pressupost en R+D+i. De fet, els nostres diputats Pau Morales i Ernest Maragall ja treballen en la nova llei catalana de ciència al Parlament de Catalunya. En aquest sentit, és important destacar que hem arribat a un acord per tal de convertir en indefinits els contractes del personal investigador lligats a projectes científics i tecnològics, i, a la vegada, augmentar del 21% al 25% els costos indirectes dels centres de recerca. Així aconseguim millorar les condicions laborals i, alhora, augmentar el finançament dels centres de recerca per fer-ho possible, tal com han defensat els nostres portaveus al Senat Mirella Cortès i Josep Maria Reniu.
L’acord assolit també passa per un espai de diàleg i negociació de tres mesos per tal de trobar un nou sistema estructural estable de finançament basal dels centres de recerca i investigació de Catalunya. Es tracta d’un nou model que contribueixi a disminuir l’actual dependència excessiva dels projectes competitius i que augmenti el finançament estructural. Això permetria un major marge per a la definició d’una política científica catalana que pugui aplicar les estratègies pròpies més adequades.
El fruit de la negociació d’aquesta llei de ciència es tradueix en guanys evidents i notables. Un sector català de la ciència, de la investigació i del desenvolupament ben consolidat serà sempre sinònim d’esperança i de futur. Al seu torn, serà la garantia que aquest mateix sector gaudeixi d’unes oportunitats que, al capdavall, ens donaran projecció com a país. Per fer-ho possible només ens cal retenir aquest capital com sigui, plantar-lo, cultivar-lo, tenir-ne cura i fer-lo créixer.
