Ciència que esgota
La pressió per produir resultats ràpids i d'alt impacte s'ha intensificat fins a nivells insostenibles al món de la recerca científica. Els científics es troben atrapats en una roda de productivitat constant, on la seva vàlua es mesura pel nombre de publicacions i l'impacte dels seus treballs en revistes prestigioses. La situació reflecteix a la perfecció com les dinàmiques neocapitalistes que dominen avui dia s'han infiltrat dins el camp científic, on només la producció ràpida –en forma de publicacions– i d'alt impacte (sic) et salva de la irrellevància.
Segons un article recentment publicat a la revista Nature, la demanda de producció científica ha colonitzat el camp de la ciència, imposant als investigadors l'obligació de publicar contínuament en revistes d'alt impacte per mantenir la seva reputació i finançament. Aquesta pressió no només deteriora la qualitat de la recerca, sinó que també provoca esgotament i estrès crònic entre els científics, que afecten la seva salut mental i benestar.
L'ús de la intel·ligència artificial (IA) ha facilitat molts aspectes de la recerca científica, augmentant-ne la productivitat i permetent l'anàlisi de grans quantitats de dades de manera més eficient. No obstant això, també existeixen riscos associats a la dependència excessiva de la IA, ja que això pot comprometre el pensament racional i crític que és fonamental en la ciència. A més, encara ens trobem en el procés de conèixer les limitacions d'aquesta tecnologia. Estudis recents han demostrat com els sistemes d'entrenament i les seves fonts són crucials a l'hora de preparar els algoritmes de les IA.
L'autor i professor de ciència computacional a la universitat de Georgetown Cal Newport, en el seu llibre Slow Productivity: The Lost Art of Accomplishment Without Burnout, aborda aquesta problemàtica proposant un enfocament més sostenible de la productivitat. Newport defensa la necessitat de reduir la velocitat de treball per permetre una major reflexió i qualitat en els resultats, contraposant-se a la cultura de la productivitat desmesurada que preval en la ciència actual. Retornar a una recerca més equilibrada i significativa, oferint una solució per combatre l'esgotament científic i fomentar el pensament crític amb calma i serenitat.
Per construir un futur més sostenible en la ciència és imprescindible adoptar un enfocament que equilibri la productivitat amb el benestar dels investigadors. Això implica desafiar les expectatives neocapitalistes que demanen resultats ràpids i d'alt impacte i, en canvi, promoure una cultura de treball que valori la qualitat, la reflexió i la salut mental.
La ciència ha de continuar avançant, però no a costa del benestar dels seus protagonistes. Només així podrem garantir un progrés real i sostenible que beneficiï la societat en conjunt. Aquest estiu podria ser l'oportunitat perfecta per frenar, agafar aire i replantejar estratègies per adaptar el pensament pausat en els nostres calendaris saturats.
