Ciència i menstruació
La menstruació, malgrat que és una experiència compartida per milions de persones a escala mundial, continua essent un tabú per a massa gent. Fins i tot la ciència l’ha tractat ben poc. Tant és així, que tot just aquest mes d’agost s’ha publicat el primer estudi que utilitza sang real per analitzar la capacitat d'absorció dels productes per a la menstruació. Sí, sí, aquest mes d’agost dels anys 20 del segle XXI i no pas del segle XX! Per testar-ho normalment s’utilitzen altres líquids, com ara solucions salines, que certament no es corresponen amb la realitat fisiològica.
Els resultats d'aquest estudi, publicats a la revista científica BMJ Sexual & Reproductive Health, han posat de manifest les diferències entre el que es promociona i el que realment ofereixen els productes menstruals. I no parlo del color blau del líquid simulador que utilitzen els anuncis, no. Em refereixo al fet que una de les conclusions més interessants de l'estudi és la manca de coherència entre la capacitat d'absorció declarada pels productes i la seva capacitat real. Aquesta discrepància podria ser causada per la manera en què es realitzen els tests, atès que clarament el sèrum fisiològic o l'aigua tenen una viscositat diferent de la dels components de la sang menstrual. Tot i que en aquest estudi es va fer servir sang “normal”, està clar que s’ha guanyat en fiabilitat.
L’estudi també ha conclòs que entre els diferents productes testats, el disc menstrual és el que té més capacitat de retenció de sang (80 ml). El disc és una variant de la copa menstrual i, tot i que és menys popular que tampons i compreses, és també una opció reutilitzable i ambientalment sostenible per a la gestió de la menstruació.
Val a dir que no hi ha regulacions industrials per avaluar la capacitat d'absorció de productes menstruals més enllà dels tampons i, francament, el coneixement real de la quantitat de sang que poden absorbir seria molt útil per ajudar a quantificar de manera objectiva el flux menstrual i poder identificar situacions anòmales. Habitualment el diagnòstic dels sagnats menstruals abundants (anomalia que té el nom de menorràgia) es basa en la informació proporcionada per les persones afectades i no en la mesura real de la quantitat de sagnat.
A més de l'impacte en la salut, amb aquest estudi ens adonem de la persistència del tabú entorn de la menstruació. Tot i ser una funció fisiològica natural, les menstruacions segueixen sent motiu de vergonya i estigmatització. Aquest tabú afecta la recerca científica, amb una manca de dades i finançament en el camp de la salut menstrual. La menstruació és una realitat quotidiana per a la meitat de la població mundial, però encara hem de superar aquestes barreres i normalitzar-ne la conversa.
Efectivament, cal canviar la percepció al voltant d'aquesta funció vital, perquè només mitjançant la comprensió, l'educació i la normalització podem superar els tabús i assegurar que totes les persones tinguin accés a informació precisa i a productes adequats per a la menstruació.