Cinc idees per després del fenomen 'Adolescència'
L’encert de Jack Thorne i Stephen Graham, creadors d’Adolescència –la sèrie del moment–, ha estat rebentar les bombolles del filtre generacional i de gènere traslladant la cultura incel de les pantalles del mòbil adolescent tancat a l’habitació a un lloc comú i sovintejat per adults com Netflix. La sèrie relata com la influència sinistra de la masculinitat tòxica inunda els entorns digitals i s’hi expandeix. Arriba en el moment oportú, ara que no falten arguments de pànic moral sobre les xarxes socials. La virtut que té Adolescència és que ens sacseja, però el repte després de veure-la és no caure en el mode reactiu, prohibicionista i de mirada curta. Com podem aprofitar el soroll que ha generat la sèrie per acompanyar millor els nostres adolescents?
1. Preguntem, escoltem, compartim. Parlem-ne amb adolescents i preadolescents. Com més aviat millor, i no només amb nois. Tant si heu vist la sèrie com si no, assumiu que n’han parlat i que estan al cas del debat social que ha originat. Comencem preguntant què en saben, què han sentit i si la sèrie reflecteix situacions del seu dia a dia. Interessem-nos per quines ressonàncies mostren i com se senten respecte a això. La idea és escoltar amb obertura i buscar punts comuns. La nostra experiència segur que és diferent, i l’objectiu no és posar-nos d’acord ni tenir la raó.
2. Busquem excuses de consum digital compartit. Per preparar la sèrie, Jack Thorne es va passar més de mig any navegant sota un perfil fictici adolescent masculí per llocs insospitats i profunds, seguint la pista de les recomanacions algorítmiques. Amb aquesta inspiració, un exercici interessant a fer pot ser comparar quin tipus d’anuncis i recomanacions apareixen a les nostres xarxes i quins a les xarxes dels nostres adolescents (en cas que en tinguin). Una alternativa és crear un compte fictici compartit, amb un perfil de noi adolescent i un altre de noia, per poder explorar conjuntament les diferències pel que fa a to i continguts que ens suggereixen els algoritmes. També poden ser útils iniciatives per estar al dia, com glossaris que recullin tendències, conceptes i nou vocabulari digital.
3. No cal entendre-ho tot, però sí identificar com senten. La qüestió no és dominar els significats ocults dels emojis que fan servir els joves: l’adolescència sempre ha buscat codis propis. És important indagar en com creuen que el món espera que siguin, quines expectatives poden tenir d’amistats o parelles. Una altra qüestió a abordar és el sentiment de pertinença i el propòsit vital, i si tenen clar a qui poden demanar ajuda en cas de necessitar-ho: difícilment pares i mares seran la primera opció, però ho poden ser germans grans, cosins, docents, figures de referència en l’àmbit esportiu o de lleure, etc. Sentir soledat, aïllament o que la vida no té sentit és un pòsit ideal per trobar refugi en la camaraderia incel i la polarització afectiva.
4. Pactem espais lliures de tecnologia. Un gest revolucionari és preservar àpats i dormitoris de mòbils i pantalles de qualsevol mena. Té més força en la mesura que ho aplica tota la família. ¿Els fem servir com a despertador? Busquem una fórmula alternativa d’alarma matinera. Això ens permetrà un descans més reparador i evitarem fer scroll infinit com a últim gest de la nit i primer del matí. Podem decidir un lloc on deixar els mòbils carregant durant la nit, preferiblement en un espai comú i a la vista de tothom.
5. El parenting digital és un repte compartit, millor navegar-lo en comunitat. Abordar-ho llar a llar és complex, i no totes les circumstàncies ho permeten, però podem aprofitar espais amb altres famílies i compartir estratègies. Des de muntar cinefòrums via AFA fins a fer llistes compartides de recursos existents. El joc Les pantalles nostres de cada dia és un bon disparador de converses. El llibre Viure entre pantalles ens ajuda a entendre l’adolescència digital des de la mirada clínica (Dr. Matalí) i la intervenció comunitària (J. Bernabeu). Common Sense Media (ONG dels EUA) és un portal amb continguts educatius per a docents i famílies que inclou ressenyes de sèries; en català podem optar per EduCAC.
El xoc entre adultesa i joventut és inherent. De Plató a Hannah Arendt, diverses veus han descrit la tensió intergeneracional com una dinàmica d’invalidació mútua que genera conflictes i impulsa el canvi. Certament, la dimensió digital multiplica els escenaris i complica les normes, però les necessitats essencials romanen: l’adolescència continua sent la travessa per construir una identitat pròpia, un sentit vital i uns llaços que sostinguin. Més que traçar el camí als adolescents, es tracta d’acompanyar-los en la intempèrie, i els sopars en família són el millor campament base.
