Ciutadà Carrizosa

Ara que Inés Arrimadas ja prepara els discursos de comiat davant del que haurà de ser la liquidació de Ciutadans com a partit polític (queda per aclarir si la marca encara concorrerà a les eleccions generals previstes per a l’any que ve, o si la canviaran per una altra), resulta que el seu portaveu a Catalunya, Carlos Carrizosa, demana una pròrroga. Segons Carrizosa, Ciutadans (Cs, com es van fer dir, amb coqueteria, en els dies de més puixança) encara té corda a Catalunya, i implícitament ve a admetre que el sistema polític en aquesta autonomia, com ell en diria, és diferent del que ell també anomenaria la resta d’Espanya. Ras i curt: Carrizosa, per continuar fent servir paraules que li agraden, demana que li deixin mantenir obert el chiringuito (que nosaltres, seguint la proposta de l’eximi doctor Joan Veny, traduïm per xibiu ). O també, sempre dins la terminologia aportada per Ciutadans al debat polític, que no li llevin el momio (la mamella).

No és estrany, perquè algú com Carrizosa difícilment trobarà cap lloc on el tractin millor que aquí on és. Ciutadans ha estat i és un partit de dreta extrema disfressada de liberal i reformista, que ha preparat com ningú el camí per a l’eclosió i auge de Vox, i el desplaçament del PP cap a l’extrema dreta (desplaçament que al PP li ha costat ben poc de fer, per altra banda, perquè ja duia dins seu totes les formes de l’ultranacionalisme espanyolista). En aquest sentit, com s’ha comentat a bastament, Ciutadans pot desaparèixer del panorama, però el seu llegat ha aconseguit intoxicar tota l’escena política catalana i espanyola. Ha estat decisiva la seva contribució per acabar de consolidar les fake news i la postveritat com a eines quotidianes del quefer polític, així la recerca de la crispació, la polarització i la fractura social, convençuts que, com més malestar hi hagués entre la ciutadania, més hi tenien ells a guanyar. Albert Rivera ja ha estat oblidat d’acord amb la seva insignificança, però quan algú el recordi, haurà de ser com a agent enverinador del debat públic. La tasca més exitosa que ha dut a terme Ciutadans durant els seus anys d’existència ha estat emmerdar el debat sobre la diversitat lingüística fins al punt de judicialitzar l’ensenyament públic en llengua catalana, una situació que situa Espanya com una trista anomalia entre els països que volen presentar-se com a democràcies.

Però a més de tot això, Ciutadans ha estat també un refugi inestimable per a ganduls, xarlatans, vividors, aventurers, paracaigudistes i tocacampanes com el mateix Carrizosa, i tants d’altres companys i companyes del seu partit, que han ajudat com pocs a rebaixar el nivell del debat polític, que mai havia estat gaire falaguer, fins als desoladors nivells actuals. Ells i els seus assessors han estat punta de llança en el fenomen de la degradació de la qualitat de la nostra política, i això no tan sols els converteix en diana per als encara fantàstics gags del Polònia, sinó que té conseqüències serioses, i indesitjables, en la vida pública del país.