Ciutadella. Violència ambiental i la Catedral
Un correu electrònic inicià la programació d'una xerrada sobre Policia Local i convivència. Violència ambiental. L'Associació de Veïns de Ciutadella Vella em convidà a parlar-ne i divendres, dia 9, vàrem compartir la nostra visió amb algunes persones. Menorca és especial, diferent..., amb dos colors està 'resumida': el verd carruatge i el vermell anglès. La pertinença, el compromís i la defensa de la terra serien alguns dels trets característics dels menorquins. Sempre m'he trobat molt còmode entre ells, especialment quan anys enrere sovint hi anava a impartir formació professional, sensació recuperada vestit d'uniforme —ni que fos mentalment— durant dues hores.
Que són de diferents, i ho varen tornar a demostrar. L'acte, a les vuit de l'horabaixa d'un divendres, al qual vingueren un bon grapat de persones, s'allargà —sense sopar— fins a les deu. Entre els assistents, representants de la societat civil, grups polítics de l'equip de govern municipal i els caps de les policies local i nacional de la vila. Aquesta implicació ni de bon tros la percep a Mallorca, especialment la de representants polítics o policials que assisteixin a trobades que afecten sensiblement els suposats beneficiaris dels seus serveis, coneguts com a ciutadans, i en les quals s'intenten trobar opcions de millora. Fou el cas, per exemple, de la taula rodona que ARCA organitzà aquest estiu a la seu del Col·legi d'Advocats a Palma sobre pintades vandàliques, en què l'equip de govern, la Policia Local de Ciutat i el CNP ignoraren completament el desencís angoixant que causen les parets agredides a moltes persones, que obsequiaren amb la seva absència.
La violència ambiental (situacions que ens violenten) i les conseqüències de l'incivisme que pateixen a Ciutadella no són gaire diferents de qualsevol altre indret, especialment pel que fa als problemes de renou; tal vegada la configuració urbanística del centre històric i l'ús relacionat amb l'oci fan que se n’amplifiquin les molèsties. És aviat per catalogar d'epidèmia —com a Palma— la circulació dels patinets per les voravies, i esper que trobin la vacuna abans; de receptes màgiques, no n’hi ha. L'origen de tot plegat ve d'enfora: manca d’educació, de corresponsabilitat, d'empatia social... Els gestors polítics han de redactar lleis i ordenances ajustades a la realitat per garantir la convivència, però els ciutadans les han de complir i la policia ha de vetllar perquè així sigui. L'abordatge i la resposta han de ser col·lectius i cada una de les parts implicades ha de revisar el seu paper: conductes adients, normes realistes i una resposta policial eficaç i eficient que pal·liï tant com sigui possible les dificultats quotidianes. No podem oblidar que la policia podrà "agranar la brutor" amb més freqüència, material o entusiasme, però mai no l'eliminarà. La pèrdua progressiva d'identitat que suposa l'abandonament de les competències exclusives locals afavorint les estatals a Ciutadella encara no és tan palesa com a Palma, i que han de mantenir, perquè és l'espai pel qual transita la violència ambiental, aquella que afecta les feines pròpies. Estic convençut que l'esma menorquina els farà continuar lluitant plegats per millorar la qualitat de vida. Si més no, convé dir que la plantilla de la Policia Local és del tot insuficient, fins al punt que es podria duplicar el nombre d’efectius operatius.
Acabada la conferència, compartírem una estona distesa i taula amb bona gent, i a descansar. La sorpresa arribà a la nit. Allotjat per deferència de l'Associació Ciutadella Vella en un preciós hotelet devora la Catedral, em despertava seguit-seguit. Passant els canals de televisió devers les quatre de la matinada, vaig arribar a entendre el que em tenia desvetllat: les campanes de la catedral tocaven i donaven cada hora (quan varen ser les set, ja va ser el súmmum) i, per si no bastava, cada quart d'hora, un recordatori amortit, però audible, et deixondia. Il·lustrat pel renou, vaig experimentar en primera persona una classe pràctica, sacra i magistral de patiment de violència ambiental. Obviant la meva presència, és una manera com una altra d'allunyar el pretès turisme de qualitat que es proclama com a objectiu suprem del nostre ecosistema turístic. Farà mal tornar a l'hotel, encara que sigui en Black Friday. L'Església s'ho hauria de fer mirar.
