La ciutat és el seu comerç

La capacitat del comerç de mantenir la vida de barri i aguantar la personalitat d’una ciutat susceptible de dissoldre’s en la globalització com Barcelona és extraordinària. Com ja vam informar a l’ARA, just al davant del diari s’ha obert un bar de menús que servia dinars uns metres més enllà però buscava un local més gran. He vist aquest local cada dia durant més de dos anys des de la meva taula de treball. Com que els baixos de l’edifici fan entrada i queden més endins que la façana principal, la vorera ha estat servint d’aixopluc diari de persones sense sostre que hi plantaven autèntics assentaments que eren desallotjats cada matí per la Guàrdia Urbana o de toxicòmans que es punxaven allà mateix, a dues passes d’una escola i un institut. Els vidres del local han estat permanentment embrutats per gargots. Avui els vidres estan nets i a quarts de nou del matí hi ha gent esmorzant a les taules del que ara és la terrassa del bar. 

Evidentment, el problema del sensellarisme no només no desapareix, sinó que augmenta i canvia de lloc, però ara el que era una vorera que feia de mal passar és un punt de trobada que alegra la vida de tots els que viuen o treballen en aquestaa zona del Raval.

El comerç urbà fa com els pagesos, que guarden el paisatge. En una ciutat en obres permanents i extensives com Barcelona, el comerç pateix i fins i tot s’ofega si la transformació va per llarg, com passa sovint. Les administracions haurien de saber compensar tot el que el comerç significa per a tothom.

La Grangeta del Raval es trasllada i “es multiplica per deu”