Ciutat de negacionistes, sants i caçadors

Palma ha deixat de ser una ciutat per als mariques, les lesbianes i les persones trans, també per a les feministes, els ecologistes, els catalanoparlants que defensen la seva llengua i els activistes per a un habitatge digne. Palma ara és per als caçadors, els devots del catolicisme, els negacionistes del canvi climàtic, els que xerren “en espanyol, perquè estam a Espanya”, i per a aquells que pensen que tenen més probabilitats que els ocupin la casa que de ser desnonats. L’Ajuntament ha deixat de governar per als primers per fer-ho per als segons en qüestió de cinc mesos, el temps que fa que el PP governa amb el suport de Vox.

Precisament, aquesta empenta de l’extrema dreta ha estat la que ha permès pitjar l’accelerador i fer que Palma torni, no vuit anys enrere, sinó molts més. Han arrasat la feina feta els dos darrers mandats i, el més important, han detingut tant en sec la roda del progrés que la mateixa inèrcia ens ha escopit encara amb més força cap enrere, a una època passada, en blanc i negre, vintage.

Ara, la Palma que tenim s’assembla més a la dels nostres padrins i repadrins, a la d’unes generacions que majoritàriament ignoraven –feliçment– el canvi climàtic, que el català se n’anava en orris o que les pallisses del marit no són coses inherents al matrimoni, i que , per tant, no sentien l’impuls de lluitar contra res de tot això. El govern del PP, ajudat per Vox, ha demostrat que no tenia cap pressa per arribar al 2023, que podrien haver quedat perfectament en el segle passat, i que totes les fites assolides des d’aleshores no mereixen cap protecció.

Ans al contrari, han trobat que qualsevol símbol de pertànyer a una societat civilitzada ha de quedar dins un calaix. És en aquest calaix on ja reposen els plànols del tramvia de Palma, el projecte de l’eix cívic de Cotlliure, el reglament de normalització lingüística o les banderes LGTBIi feminista del centre Flassaders. Per ocupar el seu lloc, han llevat la pols als sants i a les banderes d’Espanya mida XL, i han fet encara més lloc a qui suposa una amenaça per al territori o per a qui l’habita –sigui el cotxe privat o la caça.

Ara, podran intentar amagar tot allò que els fa nosa: els drets socials, la llengua o el medi ambient. Tanmateix, ens tornaran a trobar allà on menys ens volen: als carrers, el terreny de lluita.