Els petits canvis són poderosos?

“Els petits canvis són poderosos”, ens deia el Capità Enciam als anys noranta a TV3, per animar-nos a reciclar. Encomiable, però anem al present. A l’illa alemanya de Pellworm, uns joves pagesos i ramaders tenen por que l’illa quedi coberta per l’aigua, i han aconseguit que el tribunal constitucional alemany obligui l’executiu a endurir les lleis per lluitar contra l’emergència climàtica amb un peculiar argument de justícia intergeneracional: si no es fa prou per evitar-ho, els joves d’ara, quan siguin grans, hauran de ser més dràstics i això no seria equilibrat ni just. Per tant, cal endurir molt més la llei avui.

Però ¿serveix de gaire lluitar contra l’emergència climàtica des d’un sol país? Les aigües dels mars pujaran per la contribució de gasos d’efecte hivernacle del conjunt de països, incloent-hi, per cert, el metà de les vaques de Pellworm. Si els principals emissors en valor absolut -la Xina, els EUA, l’Índia i Rússia- no fan prou, els esforços d’economies més petites com l’alemanya -el 2% del total mundial- seran poc significatius, i els seus petits canvis seran poc poderosos. Ho serien si els fessin quasi tots els països.

Aquests són alguns dels arguments que s’han donat a la conferència COP26. No ha estat només bla-bla-bla i un déjà vu, que també. Sense una autoritat mundial que obligui els estats a complir, no hi ha res a fer, perquè les realitats locals són molt diferents. Tuvalu i les Maldives s’enfonsen, però els camps siberians seran les praderies agrícoles del futur i la fusió dels gels de l’Àrtic possibilita noves rutes comercials.

Cal fer els petits canvis que aconsellava el Capità Enciam als anys noranta, però caldria trobar estímuls més clars a cada nivell -individual, local, regional i mundial- per convèncer de fer actuacions concretes. Per exemple, i com deien a casa, “apaga els llums, que l’electricitat no la donen”.