Els polítics de la vila varen descobrir que tenien un viler universal, més enllà d’en Verga, a través del programa La Clave, que moderava José Luis Balbín a TVE. Antònia Quetgles contava aquesta feta ahir dematí davant un fòrum divers, encara que majoritàriament mascaronià. Té 82 anys i es va iniciar en la política el 1979 en el grup independent i després va passar a Unió Mallorquina; durant 14 anys va ser regidora de Cultura a l’Ajuntament de Santa Margalida. Antoni Mas, que ha dirigit les Jornades d’homenatge a Joan Mascaró i Fornés (1897-1987) amb motiu del 120è aniversari del seu naixement, no va dubtar a donar-li veu perquè explicàs el vessant més quotidià del savi de Santa Margalida. I ella s’hi va esplaiar. Va contar com el varen descobrir i el proclamaren Fill Il·lustre de la Vila, i també va recordar que una delegació de margalidans encapçalada pel batle d’aleshores, Joan Alós, ella mateixa i el secretari, “que era l’únic que parlava anglès”, va anar a visitar-lo a Comberton per retre-li homenatge. I, llavors, li varen entregar una pintura de Joan Poquet, una panoràmica del poble, i ell es va agenollar i la va besar. “Semblava un sant”. Antònia va contar la cara més humana i més senzilla d’un dels vilers més lletraferits. L’altre hi era present: Joan Francesc March (Santa Margalida, 1927), missioner del monestir de la Real. I l’Ajuntament va aprofitar les jornades per retre-li un homenatge. Durant aquests vint anys s’ha produït l’oblit de les persones relacionades amb el món íntim de Mascaró. Ahir es va fer una passa encertada en remembrar aquesta faceta d’un home de saviesa tan injustament desconegut.