'Clickbait' i corró
El titular era irresistible, un clickbait de primera, un regal per a qualsevol mitjà digital de notícies. Així que és normal que quasi tots se’n fessin ressò: una mare acusava el col·legi del seu fill de no oferir-li un menú adaptat, després que l’infant, de quatre anys, hagués manifestat la seva intenció de no menjar res d’origen animal. Un confit per a trols, vaja.
Com que m’agrada castigar-me i vaig ensumar sang, tampoc jo vaig resistir la temptació: vaig haver d’anar a xafardejar els comentaris a xarxes, que eren més o manco els que calia esperar: els més suaus proposaven retirar la custòdia del nin a la seva mare. A partir d’aquí, el trampolí infinit de la crueltat i el sadisme propulsava la imaginació dels comentaristes. Com va dir un cop el crític musical Joan S. Luna: em caieu tots millor quan no sabia què pensàveu.
Per sort, la resposta del col·legi era més respectuosa: el menjador escolar tenia una cuina petita i ja oferien opcions adaptades per motius de salut o religiosos, però, i aquí rau el bessó del problema, la normativa de la Conselleria no preveu el veganisme, una opció cultural, de manera que els col·legis no estan obligats a adaptar-s’hi. Un canvi en la normativa obligaria l’administració a ampliar les cuines d’alguns centres. El debat, pens, hauria de ser aquest: com és que el veganisme o el vegetarianisme encara no són opcions culturals previstes a la normativa com sí que ho són les opcions per motius religiosos?
Pocs comentaris o cap esmentaven aquest fet.
Els usuaris eren igual de vehements i grollers en la publicació d’una notícia posterior, en què el Col·legi de Dietistes i Nutricionistes de les Balears avalava que la dieta vegana cobria totes les necessitats dels infants i, per tant, no hi havia cap impediment de salut per oferir-la als menjadors escolars. Un dels comentaris a la nota resumia l’estat de la qüestió. Era una dona que venia a dir “jo tenc una opinió i som lliure d’expressar-la i cap expert amb anys de carrera em pot negar aquesta llibertat ni em farà canviar d’idea”.
Bé.
Per una banda, no em deixa de sorprendre que el veganisme i el vegetarianisme –en realitat, qualsevol idea que impugni la inèrcia del mainstream– despertin tanta animadversió, com si el fet que un desconegut decideixi no menjar aliments d’origen animal fos una afronta personal. Per altra banda, és trist comprovar com, davant d’un món de cada cop més complex, alguna gent ha decidit passar el corró; la gratuïtat i fanatisme amb què aboquen els seus prejudicis a les xarxes, que ja fa temps que varen deixar de ser una eina útil per al debat per convertir-se en un cementiri tòxic.
Hi ha un punt d’ingenuïtat en aquesta insistència per aplanar la realitat, eliminar qualsevol escala de grisos i dur-ho tot al terreny de la guerra cultural, liquidant pel camí qualsevol possibilitat d’empatia. Encara més trist és veure com els usuaris mosseguen l’esca un cop i un altre sense ser mai conscients de la manipulació i que als mitjans, per mantenir una ficció de rellevància, només ens quedi això d’allargar polèmiques artificialment.
Estam tots perduts.
