El Clínic i el Trueta

L’agenda de la salut va tenir molt de protagonisme durant la pandèmia, però altres desgràcies li han anat passant per davant. De sobte, aquella urgència d’aprovar les ampliacions de l’Hospital Clínic a Barcelona i del Trueta a Girona s’ha anat esmorteint i tot avança molt lentament.

Ara fa un any l’Ajuntament de Barcelona va donar a conèixer un estudi que conclou que el millor lloc per fer de nou el Clínic és a les actuals pistes universitàries de la UB, davant del Parc de Cervantes; just al vèrtex de l’angle que formen la Ronda i l’avinguda Diagonal. Aquest mateix estudi incloïa, com a referència, un dibuix del nou Trueta a Girona, que no havia transcendit, fins que aquesta setmana l’Ajuntament de Girona ha llançat una consulta pública per a l’ordenació d’aquests terrenys, amb quatre alternatives que confirmen les hipòtesis d’aquell primer dibuix.

A Barcelona, el Clínic s’ubicarà, doncs, en uns terrenys urbans consolidats, que tenen usos esportius, que s’entén que es col·locaran en algun nou lloc. És un àmbit on els carrers ja estan fets, hi arriba el metro i és una mena d’oasi enmig d’un entorn urbà força consolidat. L’àmbit designat té 96.700 m² de sòl i s’estima que hi han de cabre 190.000 m² construïts de superfície (com a mínim, en dues plantes) i 35.000 m² de soterranis. De tots els àmbits estudiats a Barcelona, aquest era el més gros.

A Salt i Girona, el lloc on es construirà el nou Trueta són, actualment, camps agrícoles. Els cotxes que arriben a Girona per l’entrada sud de l’autopista circulen per l’avinguda de la Pau, flanquejada per les tanques de l’Hospital de Santa Caterina a un cantó, i camps i tractors a l’altra banda. Aquí es reserven 170.000 m² de sòl per construir-hi 120.000 m² de superfície per a l’Hospital, segons la memòria de la consulta prèvia. De la comparativa dels dos projectes se’n desprèn que a Barcelona l’imperatiu de la densitat obliga a projectar un hospital molt més compacte. Però si els dos equipaments es projecten alhora, la pregunta pertinent a Salt és si el nou Trueta ha de consumir tot el sòl de què disposa o si serem capaços de treballar en alçada per preservar els entorns agrícoles, el paisatge, i enllaçar-ho amb el cinturó verd que planteja “la Vora”? Un dels grans actius de la forma urbana de Girona, tan rugosa, és que la ciutat ha crescut com un gotim de raïm, i hi ha tot de llengües verdes, rieres, parcs, deveses i miradors que delimiten els barris. En el cas del nou Trueta, l’oportunitat és que el paisatge formi part del tractament; que els camins actuals que discorren pels camps, els horts, la famosa masia i els històrics vivers no s’esborrin per la mania habitual de fer veure que si hi ha camps, les excavadores ho tenen molt fàcil. I, sobretot, pensar si es vol reproduir la idea de recinte hospitalari tallant els camps amb la construcció d’una nova avinguda paral·lela, o si es pot treballar amb un model viari que pengi de l’avinguda de la Pau sense necessitat de desconnectar els equipaments hospitalaris dels espais naturals agrícoles i la Riera Marroc.

En tots dos casos, es preveu crear barri més enllà de l’hospital: habitatges i activitat econòmica (oficines) a Mas Marroc i Mas Masó a Girona, i “un nou barri al costat dels sectors hospitalari, biosanitari, biotecnològic, esportiu i universitari” a Barcelona. Aquesta és una decisió encertada, però que requerirà dibuixar-ho tot alhora. De moment, els ajuntaments es limiten a compartir amb la ciutadania un dibuix en planta, amb la delimitació de l’àmbit a Barcelona, i una mica més desenvolupat a Girona, amb la zonificació de colors (verd per als usos de la UdG, blau per al nou hospital, lila per a les oficines i rosa per als habitatges).

A Salt i Girona, la del Trueta és potser l’operació urbanística més important de la ciutat en els propers anys. A Barcelona, ho hauria de ser des del punt de vista metropolità, pel que implica moure un hospital de referència de l’Eixample cap a Esplugues i l’Hospitalet. Quan es va construir l’actual Clínic, l’Eixample estava a les beceroles. El Trueta actual és un edifici construït en ple franquisme, sense cap mena de voluntat de fer-hi créixer la ciutat al voltant. Un cop reubicat, serà fàcil recuperar el Clínic dins de la trama de l’Eixample amb nous usos; en canvi, serà un repte repensar l’entorn del Trueta sense l’activitat principal de l’hospital. Però arreu hi ha exemples de rehabilitacions d’edificis d’aquest tipus per a nous usos d’habitatge i productius.

Tractant-se de dos futurs barris importantíssims per a les dues províncies, i d’iniciativa pública, convindria passar de les taques de colors als dibuixos concrets i demostrar que, a nivell urbà, es prenen les decisions adequades per fer compatibles els nous creixements amb les infraestructures ecològiques que voregen les ciutats. També caldrà discutir quina forma han de tenir els hospitals del segle XXI; si els criteris de llum i ventilació natural que feia servir Domènech i Montaner a l’Hospital de Sant Pau el 1930 són encara vigents o si ja ens hem rendit als hospitals que semblen aeroports.