En només 7 dies que fa que no xerràvem, ja tenim govern, Mabel Cabrer ha tornat a ser protagonista d’una batussa (aquest cop al si d’una comissió, no al bell mig d’un bar mentre encarregava un sandvitx de cuixot i formatge), Jaume Matas ha tornat al Parlament (només a declarar) i PSOE i MÉS s’han barallat a les totes –segons conten, amb llàgrimes de la consellera Cladera incloses– per mor dels pressupostos de la comunitat. I amb aquest panorama sobre la taula, emperò, el debat nacional que ens ha corsecat l’ànima no ha estat un altre que poder escatir si hi va haver o no hi va haver #Cobra de David Bisbal a la cantant mallorquina Xenoa (amb x i pronunciat 'Xenova' a la manera de ma mare).
Deixant de banda la meva opinió (jo crec que no n’hi va haver), allò que m’ha deixat un regust de boca repugnant ha estat el masclisme cerval que tornaven a destil·lar certs comentaris, tuits i manifestacions vàries arribades per terra, mar i aire. Del paternalisme del “pobreta, encara n’està tan penjada” a la crucifixió directa per haver posat les seves urpes sobre un home que ja tenia qui li cantàs #Escondidos a cau d’orella, gairebé ningú ha defensat el dret d’una dona a fer i sentir allò que li rotàs. Com si les habilitats canores dels participants de #OTElReencuentro no fossin l’única cosa que hagués retrocedit 15 anys, hem demostrat una vegada més quant de camí ens queda per avançar.
I d’una hipotètica #Cobra a una altra de ben real: la del Govern balear amb la seva promesa que el català seria requisit i no pas mèrit a l’hora d’optar a places públiques. En aquest sentit, està molt bé que se n’aprovin lleis, el detall important seria aplicar-les. I a la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports no ho han fet a l’hora de seleccionar el personal del Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes. No sé si l’ombra del fals bomber –com a la novel·la de Delibes– és allargada, però el tema és ben senzill: o estam decidits a potenciar la nostra llengua o no ho estam. Ho consideraria totalment reprovable en qualsevol conselleria, però que sigui precisament la de Cultura encara fa que tengui 'delicte' doble.
I amb això no només el Govern fretura. L’Ajuntament de Palma acaba de rebaixar a la meitat la puntuació de català per obtenir una plaça de conservadora (escrit amb ‘a’ perquè tot apunta que serà una dona) a la Fundació Pilar i Joan Miró. Com si amb el nomenament de Francisco Copado no haguessin copat –perdonau-me el joc de paraules, però era inevitable– la quota de nomenaments qüestionables, ara, un cop tancat el termini del concurs, modifiquen ad hoc les condicions –esper que qualque dia puguem saber per què ho han fet– i la llengua catalana ha deixat de tenir valor. Si no ho record malament, el consistori palmesà depèn del PSOE, MÉS i Podem, tres partits que varen convertir la defensa de la llengua i la identitat pròpia d’aquest arxipèlag en una de les seves banderes electorals. En quin moment aquesta bandera va passar a ser un bolquer amb el qual torcar-se les mans i els morros?
Amb la investidura de Rajoy, molts criticaren la #Coherència dels dos socialistes balears que, per continuar amb els discurs amb què es presentaren a les eleccions, no mudaren el seu vot. Alguns titllaren la mesura d’oportunista i intencionada. Sincerament, m’és ben igual la motivació darrera. Només em sap greu que alguns companys de partit i de govern de Pere Joan Pons i Sofía Hernanz no tenguin clar quin és el significat d’aquest mot.