El Codi Penal no acabarà amb la prostitució
Diversos col·lectius de treballadores sexuals es van concentrar aquesta setmana davant del Congrés per protestar contra la nova llei del PSOE sobre prostitució que ha rebut el suport del PP i d’Unides Podem –sense En Comú Podem–. Una pancarta deia: “¿Ens voleu clandestines o amb drets?” La pregunta és central perquè als països on s’han pres mesures semblants, com a Suècia o Noruega, la prostitució continua, només que les dones estan més desprotegides. La seva activitat també es clandestinitza, per la qual cosa tenen menys capacitat de negociació amb els clients i menys autonomia per organitzar-se amb altres companyes, i si pateixen agressions o robatoris no poden recórrer a la policia o les institucions perquè les persegueixen. Si la prostitució tanmateix no desapareixerà, ¿volem les dones amagades per no veure les coses que ens semblen odioses o preferim que tinguin la màxima autonomia possible, el màxim poder per resistir els efectes de l’explotació i la violència? Sí, a la prostitució hi ha explotació i hi ha violència. La criminalització i l’estigma faciliten que es reprodueixin. Sembla paradoxal que una norma que diu que vol acabar amb el proxenetisme les llanci en braços de les xarxes mafioses o les faci més vulnerables a l’abús.
Entre les dones que es manifestaven hi havia inquietud per les conseqüències d’aquesta llei sobre les seva vida, perquè l’articulat les penalitzarà directament, per més que l’objectiu declarat sigui salvar-les. Per exemple, s’amplia tant el delicte de proxenetisme que tenen por que acabi afectant el seu entorn afectiu –fills, parelles– o les altres dones que hi treballen –organitzant la feina o netejant, tasques que fan moltes prostitutes més grans, que no tenen accés a jubilació–. A més, es nega el consentiment de les dones perquè s’iguala la prostitució forçada amb la voluntària i autònoma. Ja se sap, com més àmplia és la definició d’un delicte, més poder tenen els jutges per utilitzar-lo segons la ideologia o els prejudicis. Les presons són plenes de pobres.
I no és l’únic article problemàtic: també es penalitzaran els clients o aquells que lloguen espais per a l’exercici de la prostitució. Si bé se suposa que això últim està pensat per acabar amb els bordells, els que els regenten van diversos passos avançats, perquè disposen de llicències d’hotels. No obstant, això sí que pot afectar greument les dones que exerceixen de manera autònoma i dificultar-los encara més l’accés a l’habitatge, perquè moltes viuen on treballen.
Les treballadores sexuals estaven inquietes perquè coneixen de primera mà les conseqüències de les prohibicions. Ja estan patint la prohibició de la publicitat recollida a la llei del noméssí és sí. ¿I ara què?, es pregunten. Entenen perfectament què és rebre multes per valor de milers d’euros per exercir al carrer a causa de normatives municipals o de la llei mordassa. Saben què és exercir amb por, haver-se d’amagar i no poder negociar lliurement els serveis. Han après què és ser perseguides per la policia –moltes acaben en CIEs o deportades–. I les que legislen? ¿Les que diuen que volen salvar aquestes dones en nom del feminisme saben que el Codi Penal té conseqüències concretes, dures i materials sobre la vida de les dones pobres? Probablement no, perquè no els interessa escoltar-les i es neguen fins i tot a rebre-les. El més important és posar-se la medalla abolicionista.
El tràfic d’éssers humans és una vulneració atroç dels drets humans, però les detencions per aquesta causa i els rescats de persones sotmeses són paupèrrims. De fet, s’alliberen més víctimes d’explotació laboral que destinades a ser explotades sexualment. Potser el marc prohibicionista no ajuda a la persecució del tràfic, encara que sigui el principal argument per justificar aquesta llei.
Per sort hi ha diversos partits en contra. El portaveu del PNB, Joseba Agirretxea, ho ha dit clarament: la norma provoca la “criminalització” de les prostitutes i “n’augmenta la vulnerabilitat i la clandestinitat i impedeix l’accés als drets per mitjà de la feina”. Aquest partit està en línia amb propostes com la d’Amnistia Internacional, que recomana la despenalització del treball sexual i l’eliminació de lleis i normatives que prohibeixen activitats relacionades i es recomana centrar-se a lluitar contra l’explotació i els abusos. El Codi Penal no acabarà amb la prostitució, només l’escombrarà sota la catifa.