Un cogombre
Llegim a l’ARA que l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) detecta augments “sense precedents” dels preus dels aliments en els últims sis mesos. Han analitzat els preus de menjar, begudes, drogueria i higiene en 14 cadenes de supermercats.
Pugen els preus del que comprem perquè pugen els preus dels subministraments, que afecten la producció a les fàbriques i el transport. Però això no farà que els pagesos i els ramaders puguin cobrar a un millor preu la carn, la llet, la fruita i la verdura. Paguem molt poc als productors per la matèria primera (pel raïm que serà vi, pels enciams, per la pastanaga, per la vedella, pel litre de llet que serà envasat...). El que paguem és l’envàs, que és potser el que no caldria. Un pagès cobra, per un cogombre, una misèria que no li deu pagar ni l’aigua. Aquest cogombre se’n va a una cambra frigorífica, a esperar torn (i això fa que hi hagi despesa de llum), i més tard al camió que el durà a la planta envasadora (i això fa que hi hagi despesa de benzina), i a la planta envasadora serà retractilat amb plàstic transparent (i això fa que hi hagi despesa de plàstic i de llum), i d’allà, ja retractilat, viatjarà, amb els altres cogombres, també retractilats, al supermercat (i això fa que hi torni a haver despesa de benzina).
Jo el compraré, i el trobaré caríssim, i un cop a casa li trauré el plàstic, que llençaré a la bossa dels envasos. Si no el gasto tot sencer, potser l’embolicaré amb paper film i el desaré a la nevera. I diré que no té gust de res i que no m’estranya que els nens no vulguin verdura. Diré el mateix el dia que, en lloc de cogombre, compri pollastre envasat en una safata de porexpan.
