La coïssor de la paraula “igualtat”

Què deu tenir la paraula igualtat que provoca tanta coïssor? El Partit Popular se l’ha carregada tot d’una que ha arribat al poder –amb el suport de Vox– a les principals institucions de les Balears. Al Govern, ha desaparegut la Conselleria d’Igualtat i al Consell de Mallorca, la Direcció Insular d’Igualtat. Un dels únics vestigis que ens queda és a l’Ajuntament de Palma, tot i que a la cua d’una àrea amb tantes seccions que potser ningú arriba al final: Àrea de Serveis Socials, Educació, Participació Ciutadana, Joventut, Interculturalitat i Igualtat. També és cert que, a canvi d’aquesta paraula, el PP n’ha fulminades dues de cop, Feminisme i LGTBI, les quals donaven nom a una regidoria en si mateixa. La regidora ara al càrrec d’Igualtat, Lourdes Roca, va defensar en el ple de juliol que això és perquè entenen “el feminisme com un fet, i no una paraula”.

Tanmateix, a partir d’ara, el feminisme no serà ni fet ni paraula a Palma. El recent –i més que esperat– acord entre el PP i Vox a Cort demostra que Roca o bé dissimulava o bé ignorava per complet el que estava passant al seu propi partit. Gairebé al mateix temps que ella pronunciava aquestes paraules, es cuinava un text de 95 punts que inclou l’“eliminació de programes d’actuació de caràcter ideològic”. Fonts del partit d’extrema dreta puntualitzen que aquí s’hi inclouen, per exemple, “cursos o tallers feministes”. I en aquest ritme, d’igualtat només en quedarà la paraula, i no el fet. Si no, en lloc de crear “un pla d’atenció i suport a la maternitat” –com prometen al punt 83 de l’acord–, es proposarien fer-ne un d’adreçat també a la paternitat, no?

Sigui a l’administració que sigui, el PP haurà guanyat les eleccions, però governa com a braç executor dels desitjos frustrats de Vox. Mostra d’això també és el projecte que el partit d’extrema dreta va presentar en campanya electoral el 2019: la creació d’una Conselleria de Família. I què ha fet el Govern de Margalida Prohens? Crear la Conselleria de Famílies i Afers Socials, amb Catalina Cirer al capdavant. No sé si ens hauria de preocupar més que aquesta coincidència entre els dos partits sigui fruit de la casualitat o que hi hagi una intenció al darrere. La realitat és que, per molt que Prohens es vulgui erigir en l’única presidenta del PP que governa sense Vox, l’ombra de l’extrema dreta és de cada vegada més allargada a les Illes.