Colar-se a les vacunes

No hauríem de ser indulgents amb alguns defectes que ens acaben caracteritzant com a col·lectivitat, precisament a força de deixar-los passar amb un mig somriure irònic. Això que amb un excés de generositat solem anomenar picaresca en realitat és una tremenda falta de consciència del bé comú, una tendència a l'avantatgisme més primari, una caiguda constant en la necessitat infantil d'arribar el primer, o de ser l'únic, o de ser l'afavorit amb alguna cosa que els altres no tenen. És un comportament incivilitzat, perquè es basa en l'egoisme de qui sincerament es creu per damunt dels altres, i per tant sempre es produeix en perjudici de la societat. En tenim una mostra ben il·lustrativa aquests dies, amb el casos indignes de polítics i militars, i fins i tot del bisbe de Mallorca, que es fan vacunar abans del que els toca utilitzant els privilegis que es pensen que els corresponen per passar davant de la resta de ciutadans. Les farmacèutiques no compleixen l'encàrrec que han rebut de la Unió Europea al ritme estipulat, les dosis van escasses i uns quants personatges decideixen fer mal ús de la seva posició dins alguna jerarquia (entre governants, militars i credo no hi falta cap estament) per fer-se els espavilats. En ser descoberts al·leguen les excuses més grolleres i confien que tal dia faci un any, que efectivament és el que succeirà: aviat el cas serà oblidat, o recordat com a mera anècdota. No ho és: és el tipus de comportament que separa els països endarrerits dels que progressen.

A l'endarreriment també hi contribueixen aquells que intenten justificar aquests tipus de comportaments en nom d'una idea mal entesa de responsabilitat pública. Tertulians i columnistes que defensen que els governants, com que prenen decisions que afecten la societat, i en alguns casos lluiten contra el virus “a primera línia” (solen fer servir aquesta expressió ridícula), efectivament han de ser objecte d'un pla de vacunació específic, a banda del que s'aplica a la resta de ciutadans. Ben al contrari, els governants són servidors públics que han acceptat de ser-ho se suposa que per voluntat de servei, i per tant amb consciència que el càrrec els exigeix exemplaritat i certes renúncies personals. Així ho fan als països on la democràcia és alguna cosa més que una paraula que es posen a la boca precisament aquells que la parasiten. Tal vegada per això el segon canal de la televisió pública alemanya, ZDF, ha fet un reportatge sobre els polítics i militars espanyols que “se situen al capdavant de la vacunació contra el covid”, però per la via de saltar-se el seu torn.

Aquests polítics, aquests militars i aquest bisbe són, diguem-ho clar, una vergonya, i aquells que surten a defensar-los cauen tant o més baix que ells. No es pot viure fent-se trampes al solitari, ni vulnerant les normes, o canviant-les sobre la marxa, per beneficiar uns pocs en detriment de tots. Vaja, és que ja només faltaria que les autoritats competents diguessin que es pot trencar el confinament municipal per participar als mítings de campanya.

Sebastià Alzamora és escriptor