La collonada del “catalanisme” (1980)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSText íntegre del comentari de Joan Fuster (Sueca, País Valencià, 1922-1992) publicat a 'Qué y Dónde' (18-V-1980), setmanari valencià de continguts culturals, d’espectacles i de lleure. Hi col·laborava periòdicament en llengua catalana aquest intel·lectual, articulista i assagista, el més rellevant de la pancatalanitat en el segle XX. Avui és la festa de sant Joan, patró dels territoris de parla i cultura catalanes.        

Típic i tradicional de la dreta-dreta d’aquest país era dir: “¿És comunista? Doncs que se’n vaja a Rússia!”. Ara ja no ho diuen, però continuen pensant-ho. La dreta-dreta oblida que un comunista indígena vol el comunisme ací, precisament ací, que per això és comunista. I qui diu comunista diu socialista, o qualsevol altra cosa. L’extrema dreta, i la dreta-dreta, tendeixen a expulsar o a exterminar els seus enemics pel procediment de “des-nacionalitzar-los”. Ara ens toca als “catalanistes”. “¿Vostè és catalanista? Pues vaja-se’n a Barcelona!”. I no: no volem anar-nos-en d’aquesta terra que és -metafísicament- tan nostra com de qualsevol altre. De fet, ningú no és més “valencià” que ningú. Si més no, jo no plantejaria el problema així: no és més valencià un militant del GAV [Grup d’Acció Valencianista, organització anticatalanista creada a València el 1977] que un militant del PSAN [Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, nascut el 1968 i actiu al País Valencià des del 1974]. Senzillament, hi ha diverses “maneres” de ser valencià. Potser només dues. Tant se val. Hi ha, i no d’ara, uns valencians que ens sentim nacionalment “catalans”. ¿I què? ¿No hi tenim dret? I volem ser-ho ací, exactament ací, perquè és el lloc de la nostra reivindicació i perquè afecta la totalitat de la nostra societat. Si els altres són del limno [de l’Himno], que ho siguen i ja s’ho apanyaran. D’ací a cent anys, tots calvos. Tal com semblen anar les coses, d’ací a cent anys, no hi haurà ni País Valencià ni Regne de València: hi haurà la tristíssima requión balensiana, o ni tan sols això, tres probinsias adorablement idiotes. O ilotes.