Colònies per prescripció facultativa
Torno de la consulta mèdica amb el meu fill adolescent de bracet i porto a la mà una recepta que diu: “7 dies de colònies”. Aquest és el tractament que ens han indicat per combatre els efectes emocionals que pateix arran de la pandèmia: irritabilitat (més que de costum per ser un adolescent), son alterada i una mena de tristesa generalitzada. Tal vegada moltes famílies es reconeixeran en aquesta simptomatologia. I no és estrany perquè, segons una recent enquesta de l’Observatori Català de la Joventut sobre els efectes del covid -19, la joventut està sent, i serà, el col·lectiu més afectat per l’impacte de la pandèmia. En termes de salut són els que obtenen pitjors resultats pel que fa als estats d’ànim negatius (tristesa, angoixa, avorriment i incertesa). Dues terceres parts han desenvolupat problemes per dormir, i és el grup de la població que se sent amb menys habilitats per gestionar adequadament el confinament. Fins i tot hi ha qui alerta que “la quarta onada de la pandèmia és de salut mental” (Hospital Parc Taulí). És evident que el benestar emocional dels nostres adolescents i joves és un assumpte de primer ordre. I són necessàries mesures urgents perquè és un col·lectiu vulnerable que es troba en una etapa d’aprenentatge i creixement intens, marcat per canvis significatius, en què més que mai el contacte social i un entorn actiu i favorable seran decisius per conrear una bona salut mental.
De camí a casa no em puc estar de trucar de seguida a la monitora del Pol, feliç pel tractament que ens han prescrit. I pel reconeixement que suposa a la tasca educativa i social que desenvolupen decididament les entitats de lleure i els monitors i monitores del nostre país. Que les colònies, els campaments, les rutes, els casals o els camps de treball suposen una experiència educativa de valor inigualable ho sabem molt bé. Aquestes activitats, per la seva singularitat i l’entorn en què es realitzen, mobilitzen com cap altra l’adquisició de valors i competències essencials per al desenvolupament integral dels infants i joves. I són un bon antídot contra el patiment emocional per moltes raons. Aquí en destacarem tres.
En primer lloc, perquè són activitats que reforcen el contacte amb la natura. I com sabem, ja sigui tancats a casa o davant de les pantalles l’aïllament i la desvinculació del medi natural és cada vegada més gran. Aquesta ruptura s’ha vist aguditzada durant la pandèmia i contribueix a diferents malestars físics i mentals que Richard Louv va definir amb el terme “trastorn per dèficit de natura” (2005). Els símptomes més habituals d’aquest trastorn serien: estrès, ansietat, dèficit d’atenció - hiperactivitat, ritmes alterats, sensibilitat limitada, manca de moviment i sedentarisme. En segon lloc, perquè en el món canviant i complex d’avui és més necessari que mai educar els infants perquè s’enfrontin a situacions noves i incertes. Fer amistats noves, adaptar-se a un lloc nou i lluny de la família, assumir les tasques quotidianes de cura d’un mateix o saber gestionar les pors que ens creen les situacions noves són aprenentatges lligats a l’experiència de la majoria de les activitats d’estiu, en més o menys grau. La vivència de tots aquests reptes estimula l’autonomia i la resolució de problemes de tal forma que s’incrementen els nivells d’autoestima i confiança. I, en tercer lloc, perquè les activitats de lleure a l’estiu potencien el compromís social com un valor en acció, que implica activament els infants i joves en la millora del seu entorn. Activitats com ara col·laborar amb una entitat ambiental per fer una acció de neteja de platges, rius o muntanya, o recollir dades relacionades amb algun projecte de ciència ciutadana són un bon estímul per formar persones competents i capaces de transformar el món.
Naturalment, cap especialista ens ha receptat anar de colònies. Sento decebre-us. Tanmateix, a la llum de tots els beneficis que hem descrit anteriorment estaria més que justificat. De la mateixa manera que no concebem un infant sense escola, tampoc no hauríem de concebre un infant sense colònies. Les entitats educatives del lleure valorem la situació insòlita que ens ha tocat viure com una oportunitat per ressituar tant les prioritats com les estratègies. És clar que calen més recursos, però també voluntat i convenciment. Les activitats d’estiu són a la cantonada i, per sort, milers d’infants, adolescents i joves en gaudiran.
Ara caldrà seguir esforçant-nos perquè algun dia aconseguim elevar el seu valor a prescripció mèdica. I treballar per garantir que tots els infants i joves hi puguin participar. En especial, els que es troben en una situació més vulnerable i tenen menys possibilitats de gaudir d’activitats de lleure educatiu a la natura, tan importants per a la seva salut física i emocional.
