El color del negoci
No es pot viure en contra de tot, tampoc s'ha de morir per totes les causes, perquè les imperfeccions humanes, que alimenten les injustícies i desigualtats, van mutant i adaptant-se a cada època i a cada discurs. El meravellós de l'ésser humà és que en la seva pròpia carrera de lluita contra si mateix va intentant trobar remeis als seus mals: per a les guerres ha inventat les conferències per la pau; per a les fams patrocina les accions humanitàries; per als desheretats atorga rendes socials bàsiques que són pa sec per a avui i fam per a demà; per als sensesostre, albergs inhumans; i un tortuós llenguatge per a donar voltes en infinits laberints a les seves pròpies incoherències i validar els propis processos d'autoengany. Procedim a una hipercorrecció del llenguatge, encara que l'anomalia persisteix en les nostres ments i la mentida passa a qualificar-se com “altres punts de vista”, amb la ferma sentència que “res és blanc ni negre” perquè, com bé va dir A. Camus, “la veritat, com la llum, cega. La mentida, per contra, és un bell crepuscle que realça cada objecte”. Es necessita la mentida per a aguantar la incoherència!
Naixem lliures de programació, o almenys és el que ens van contar, i a mesura que anem creixent i prenent consciència del món, tots els que ens envolten van incrustant; en el més profund del nostre ésser; els seus principis, frustracions, injustícies, diversos matisos d'odis, mites i mentides, i continua girant la sínia reciclant la mateixa aigua. I en les aigües de les mars de Disney ara viu una Sireneta el color de la qual ha fet trontollar els fonaments de la infància d'alguns avatars de les xarxes socials, que no han cessat d'escopir verí senzillament perquè Ariel ja no és blanca! I l'evidència comença a fracturar la memòria col·lectiva de totes aquelles persones a qui la gran indústria de Disney ha modelat l'imaginari, des del bressol fins a l'edat adulta, i als quals ha creat temples temàtics on poden divertir-se totes les edats gaudint de l'efecte desmesurat d'una empresa que no cessa de generar beneficis, perquè d'això es tracta, del negoci!
Entre les persones a qui aquesta versió els ha destrossat els records d'una infància in-feliç i els que contraataquen amb vídeos de nenes aclaparades –crec que previ assaig– perquè la protagonista és negra com “ elles”, tota aquesta guerra en xarxes socials i pluja d'insults, al final el tràiler l'han vist fins i tot en les altres galàxies i el més enllà. El tràiler oficial que va compartir Walt Disney Studio és un vídeo de poc més d'un minut i en menys de quatre dies ja sumava més d'11 milions de reproduccions. Un extraordinari cop de publicitat, aprofitar les fissures dels propis humans per a recaptar més diners i tots, cadascun a la seva manera, participant a donar al negoci la veritable dimensió que es busca, que és fer caixa. Tot és un simple negoci que té les seves pròpies regles i on tot està en venda, amb la novetat que ens hem convertit en poderosos agents publicitaris –a cost zero i amb un extraordinari resultat– per al nostre propi consum. Ens venem a nosaltres mateixos el que consumim, mentre el negoci continua. I tanco amb les paraules de Naomi Klein, del seu llibre No Logo, que en aquest cas val per al negoci de Disney com per a molts altres: “El màrqueting de Hilfiger alimenta l'alienació que prové de les relacions racials en el cor dels EUA: ven a la joventut blanca pel fetitxe que han creat amb l'estil dels negres i a la joventut negra, pel seu fetitxe de la prosperitat dels blancs”.
Gira la sínia i en moments de dubte: "Keep Calm i que no s'apoderin de la teva ànima”.
Malika Kathir és filòloga