L'hidrogen verd, el combustible del futur

Aquests dies tothom parla de l'hidrogen verd. Durant la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27) celebrada al novembre a Egipte, el canceller alemany Olaf Scholz va anunciar que Alemanya invertirà més de 4.000 milions d'euros en desenvolupar-li un mercat. Als Estats Units, el govern del president Joe Biden ha fet de l'hidrogen "net" un element central de la Llei per a la Reducció de la Inflació, que proveeix subsidis a la generació d'energia a partir de fonts renovables. La Xina, per la seva banda, ha invertit tant en electròlisi que alguns observadors temen que s'apoderi del mercat, com va fer amb el de panells fotovoltaics. I fins i tot corporacions com la megaminera australiana Fortescue aposten perquè l'hidrogen es converteixi en una indústria de milers de milions de dòlars.

Quan es promociona tant una tecnologia, molts activistes mediambientals tendeixen a posar-se nerviosos. ¿És l'"hidrogen net" només una manera de donar un vernís ecològic a l'hidrogen "blau" i al "rosa", generats a partir de gas natural i energia nuclear, respectivament? ¿És un intent d'inventar-se una tecnosolució màgica per reivindicar excessos absurds com el turisme espacial i els avions hipersònics, en moments en què les classes mitjana i alta de tot el món haurien d'estar reduint el consum d'energia i recursos? ¿És una nova fase d'extractivisme en què es trauran terres i aigües a poblacions de baixos ingressos sota una disfressa de combatre el canvi climàtic?

En síntesi, la resposta a totes aquestes preguntes és que sí. Però que sigui així ni és inevitable ni és tota la història. És veritat que el somni de l'hidrogen verd es pot convertir en malson si no es posa en pràctica correctament. Tot i això, l'hidrogen verd és un component indispensable en la transició d'una economia global basada en un ús de combustibles fòssils perjudicial per al clima cap a models sostenibles basats en fonts d'energia 100% renovables. Encara que aquesta ambigüitat sembli difícil d'acceptar, és el que demana la necessitat urgent d'evitar una catàstrofe climàtica.

En vista de les moltes aplicacions potencials de l'hidrogen, alguns experts estimen que a mitjans de segle podria cobrir entre el 20% i el 30% del consum global d'energia. Però això no el converteix necessàriament en l'elecció més eficient. Per exemple, un vehicle consumeix molts menys quilowatts hora d'energia renovable per quilòmetre recorregut fent servir bateries elèctriques que amb cel·les d'hidrogen o electrocombustibles. Així mateix, fer servir bombes de calor és més eficient que adaptar calderes que cremen gas perquè facin servir hidrogen. I cal parar molta més atenció a les alternatives orgàniques a l'ús de fertilitzants basats en nitrogen.

Però hi ha diversos sectors crítics que tenen poques alternatives descarbonitzades econòmicament viables i capaces de reemplaçar l'hidrogen verd i els seus derivats; entre ells, el transport marítim i aeri de llarga distància, la indústria química i la producció d'acer. Contra els pronòstics exagerats, és evident que moltes indústries necessitarien quantitats immenses d'hidrogen net per assolir la neutralitat d'emissions el 2050. Per il·lustrar la magnitud del problema, fa poc Michael Liebreich (fundador de Bloomberg New Energy Finance) va estimar que el simple fet de reemplaçar l'hidrogen brut de l'actualitat (el que es produeix fent servir combustibles fòssils) demanaria el 143% de l'energia solar i eòlica que avui existeix a tot el món.

Diversos països del sud global tenen la benedicció de comptar amb un potencial eòlic i solar de primera, que els permet produir hidrogen verd per un cost molt baix. Alguns, com Namíbia, han posat aquest avantatge competitiu al centre de la seva estratègia de desenvolupament industrial. Però ¿com es pot convertir el comerç internacional d'hidrogen verd i els seus derivats en una ruta cap a la prosperitat? I què han de fer els països en desenvolupament per evitar el parany de l'extractivisme verd i garantir un comerç just i sostenible?

La Fundació Heinrich Böll i l'organització Pa per al Món han dut a terme consultes i estudis a Xile, l'Argentina, el Brasil, Colòmbia, Sud-àfrica, el Marroc i Tunísia per explorar aquestes preguntes, i han publicat un informe que sintetitza les conclusions obtingudes i posa de manifest la necessitat d'evitar que el procés sigui perjudicial. Perquè el somni de l'hidrogen verd no es converteixi en malson, cal desenvolupar el sector amb planificació territorial i normes i polítiques clares, respectant el dret de les comunitats locals a donar consentiment previ informat. Per fer realitat la promesa d'un desenvolupament postfòssil i fomentar economies sostenibles, els governs han d'idear estratègies industrials ambicioses i realistes. I aquestes estratègies han de ser part d'un enfocament sistèmic en relació amb el desenvolupament sostenible i la transició energètica. A més, cal considerar els usos de l'hidrogen i no només qui té capacitat de finançar-lo.

Res d'això no es donarà per si mateix. Aconseguir un futur sostenible és una elecció política que exigeix lideratge i cooperació. Diversos països poden ajudar a fer realitat un comerç just i sostenible d'hidrogen verd. Per exemple, Namíbia, Xile, Colòmbia i ara el Brasil (amb el president Luiz Inácio Lula da Silva) tenen condicions polítiques adequades per equilibrar la producció d'hidrogen verd amb el respecte de sòlides normes ambientals i socials. Amb el temps, l'Argentina i Sud-àfrica poden sumar-se a la nòmina i esdevenir països productors.

Pel seu potencial per ser un gran importador i consumidor d'hidrogen verd, Alemanya haurà de forjar aliances amb països productors, sobre la base de les normes esmentades. I pel fet de comptar amb un govern progressista, cal esperar que es relacioni amb els seus socis a llarg termini no només com a proveïdors de recursos, sinó com a companys de ruta en el viatge cap a una prosperitat sostenible i inclusiva.

Per això, Alemanya i altres importadors d'energia també han de donar suport als països exportadors en els intents de localitzar la creació de valor. De manera que l'incipient comerç internacional d'hidrogen verd podria esdevenir un presagi d'una nova relació comercial equitativa entre el nord global i el sud global. És un futur pel qual val la pena lluitar, i les fonts d'energia renovables són la clau per assolir-lo.

Copyright Project Syndicate