Una comèdia sobre el Me Too
La plataforma Filmin ha estrenat una comèdia sobre la indústria del cinema que va néixer arran d’una discussió dels creadors i protagonistes sobre el Me Too. El 2018, els actors Steve Coogan i Sarah Solemani van mantenir una disputa vehement durant el rodatge de la pel·lícula Greed. El motiu de la polèmica va ser el moviment feminista que estava sacsejant Hollywood. I Michael Winterbottom va suggerir-los que aquella confrontació l’havien d’aprofitar per escriure alguna cosa junts. La pandèmia els va donar el temps per fer-ho. I d’aquí surt Chivalry, una sèrie de sis capítols que homenatja l’screwball comedy, les comèdies dels anys 30. La careta de presentació apel·la directament a l’estètica i les característiques d’aquest gènere. La trama es desenvolupa al Hollywood actual, amb el masclisme en el punt de mira i la indústria intentant adaptar-se als nous temps.
El Cameron (Steve Coogan) és un consolidat productor que necessita algú que li acabi i li arregli la pel·lícula d’un director francès misogin i caducat. I la feina recau en la Bobby (Sarah Solemani), una jove directora que té entre mans un biopic bíblic iranià centrat en la menstruació. Ell la necessita per modernitzar i adaptar la producció inacabada i a ella li calen contactes i diners per tirar endavant el seu projecte. La col·laboració entre els dos protagonistes evidenciarà les tibantors, la hipocresia i la nova realitat i posarà a prova la convivència entre dos sectors contraposats: el masclisme imperant que continua tenint el poder i el feminisme que representa el talent emergent. La productora executiva anticiparà, al minut vuit del primer capítol, tot el que passarà: “El Cameron et rebutjarà al principi, intentarà desgastar-te, fins que s’adoni que les teves idees són bones. Després fingirà que són seves, s’enamorarà de tu i voldrà embolicar-se amb tu. No l'hi permetis”. I aquí neix aquesta comèdia de diàlegs àgils, ritme ràpid, embolics i crítica social que desafia els estereotips, però també els nous rols, amb personatges histriònics que conformen la fauna de Hollywood. És una sàtira sobre l’statu quo de la indústria del cinema nord-americà.
Chivalry (que podríem traduir per cavallerositat) reivindica la necessitat d’una nova mirada i uns nous valors, però també inocula dosis d’humor en els arguments, les dinàmiques i les contradiccions que comporta aquesta nova manera de fer. Sembla reclamar una certa indulgència o misericòrdia amb la masculinitat tradicional. La sèrie, de capítols de només 20 minuts, posa a prova les costures del Me Too, en relaxa la combativitat, explora possibles complicitats i hi afegeix somriures. Però, sobretot, la sèrie parla de la integritat, el preu de renunciar-hi, allò que estem disposats a fer per defensar les nostres conviccions i en què estem disposats a cedir. El que més grinyola d’aquest duel és, paradoxalment, la part romàntica i la lluita per no caure-hi. Però potser és la prova que demostra les dificultats per alliberar-se dels patrons més clàssics de la indústria de Hollywood.
