A pesar del desgavell de les darreres edicions, el premi Crexells continua sent un dels pocs guardons de referència de la literatura catalana. Guanyar-lo és important, si no per les vendes, pel prestigi. Si en miram el palmarès històric, veurem que moltes obres que han guanyat el Crexells, que premia la millor novel·la en català publicada l’any anterior, han acabat ocupant un lloc més o menys destacat dins això que hem convingut a anomenar el cànon. Com a mínim, no han acabat en l’oblit. Exemples: 'Fortuny', de Pere Gimferrer (premi Crexells del 1983); 'Pedra de tartera', de Maria Barbal (1985); 'El jardí dels set crepuscles', de Miquel de Palol (1989); 'Illa Flaubert', de Miquel Àngel Riera (1990); 'Dins el darrer blau', de Carme Riera (1994); 'La passió segons Reneé Vivien', de Maria Mercè Marçal (1995); 'Pa negre', d’Emili Teixidor (2003); 'Els jugadors de Whist', de Vicenç Pagès (2009)... La llista podria ser més llarga, entre altres raons perquè no he esmentat els escriptors que l’han guanyat dues vegades, un cànon dins el cànon: Baltasar Porcel, amb 'Les primaveres i les tardors' i 'El cor del senglar'; Joan Francesc Mira, amb 'Borja Papa' i 'El professor d’història'; Jesús Moncada, amb 'Camí de sirga' i 'Estremida memòria'; i Jaume Cabré, amb 'Senyoria' i 'Jo confesso'.
La setmana passada es va anunciar que el guanyador de l’últim Crexells era Melcior Comes amb 'Sobre la terra impura' (Proa), una novel·lassa esplèndida que assumeix el llegat de Balzac, Villalonga, Roth i Porcel i el posa al servei d’un relat centrat en una poderosa família d’empresaris del calçat d’Inca i la relació que hi manté un escriptor turbulent i fracassat. Comes ha fet una novel·la que explica, amb una prosa robusta i àgil, plena d’idees i també molt plàstica, la Mallorca –i l’Espanya– del darrer mig segle. Tècnicament, és molt complexa i es nota molt pensada i treballada, però alhora és una novel·la neta de sofisticacions supèrflues, que batega d’humanitat i de pura vida. Després de set novel·les i diversos premis, Comes sabia que li tocava fer un bot endavant. L’ha fet, espectacularment. Un dia guanyarà un segon Crexells.
FITXA DEL LLIBRE
'Sobre la terra impura'
Melcior Comes
Editorial Proa
Barcelona, 2018
528 pàgines
19 euros