22/9: Comiat

Després de set anys –i quins set anys!– de publicació ininterrompuda, avui s’atura aquest dietari que he tingut el privilegi d’anar escrivint a les pàgines de l’ARA. Avui començo a treballar en la direcció del Memorial Democràtic, a proposta de la consellera de Justícia. És un honor i una responsabilitat i també una oportunitat de continuar treballant, de manera institucional, en un àmbit personalment apassionant i col·lectivament essencial com és el de la preservació i la difusió de la memòria viva dels terribles patiments i de les grans esperances que han travessat l’últim segle del país. No em sembla compaginable amb el manteniment d’aquest dietari públic, i és l’únic motiu per donar-lo per tancat. L’ARA l’ha acollit tot aquest temps amb cordialitat i implicació i oferint una llibertat i un suport absoluts. Quan em preguntaven quin era l’esperit d’un article tan breu, jo deia: expressar una sola idea clara i argumentar-la. En 1.275 caràcters –espais inclosos– no hi cap gaire més. Havia de ser una idea sincera, discutible, respectuosa i entenedora. La de l’article d’avui no és gaire sorprenent ni sofisticada. Però és sincera i clara: moltes gràcies a tothom qui ha fet possible aquest dietari, publicant-lo, llegint-lo o comentant-lo.

stats