A la comissió d’experts d’Ensenyament
Una bona notícia per començar aquest 2024 és que el Govern ja hagi escollit la majoria dels experts que han de presentar mesures per capgirar la situació de l’ensenyament després dels mals resultats obtinguts per Catalunya a l’informe PISA.
És veritat que anem tard, desoladorament tard, com també ens passa amb la sequera o les renovables (no aprenem a avançar-nos ni tan sols als problemes que sabem que acabarem tenint), però és una bona notícia sentir que ja hi estem a sobre.
Desitjo que els experts siguin conscients de la força que tenen i que la facin servir. La comissió que integren la van pactar el Govern i l’oposició en una rara demostració de sentit de país. Hi ha momentum educatiu, polític i social per aplicar les propostes que determinin. Que no s’arronsin ni en el diagnòstic ni en el tractament, per dolorosos que siguin, i no només davant el Govern sinó davant interessos corporatius, perquè aquí l’únic interès és el dels alumnes. Que entrin a regirar-ho tot i que ens posin a tots, al Govern, els mestres, les famílies i els alumnes, davant de les nostres responsabilitats.
El problema de l’ensenyament és, en el fons, un problema de respecte. Del respecte que l’escola li mereix a la societat, és a dir, el respecte que sentim pel coneixement i la seva transmissió, el respecte que mereixen els mestres, els companys de classe, els joves que no voten però que són el futur del país. El respecte que ens mereix la curiositat, l’esforç, la feina ben feta, el llegir i l’escriure, el càlcul, la cultura, la urbanitat, els bons hàbits, la responsabilitat, el tenir el cap clar, l’excel·lència. Si altres països se’n surten, nosaltres també hauríem de poder.
