Commemorar un dia, treballar tot l’any
Malauradament, el proper divendres haurem de continuar ‘celebrant’ el Dia per a l’eliminació de la violència contra les dones, una xacra que continua ben present arreu del món i, per molt que alguns ho neguin, dins la nostra moderna i avançada societat. I també per desgràcia, dia 25 de novembre encara seguirem parlant de dones maltractades, ignorades, humiliades, assassinades amb total impunitat, vistes únicament com a objectes, menysvalorades pel simple fet de ser dona.
Perquè, malgrat la bena que determinats actors ens volen posar als ulls, les dones encara han de demostrar cada dia que són mereixedores dels mateixos drets que els homes i treballar el doble que els homes per assolir els seus objectius. Dones que es veuen obligades a escollir entre la vida professional i la familiar, dones que pateixen en silenci el menyspreu i els insults de les seves parelles, dones que veuen com molts miren cap a una altra banda quan són maltractades, dones que acaben mortes pel masclisme i la barbàrie, però també per la indiferència i la reproducció de rols vigents encara a societats democràtiques com la nostra.
Divendres –i tots els dies de l’any– seguirem parlant de violència de gènere: a falta d’un mes i escaig per acabar aquest 2017, quaranta-quatre dones han perdut la vida a mans de les seves parelles o exparelles, quaranta-quatre assassinats que són la terrible culminació d’un procés que entre tots hem d’aturar, des de les escoles fins a les administracions, passant per les famílies i el grup d’amics. Aquí, com en tantes altres aspectes de la vida, la inacció i la insensibilitat de molts són còmplices necessaris.
Tenint clar que la violència de gènere no es pot quantificar únicament amb el nombre de víctimes mortals, sinó amb els milers de dones que viuen el dia a dia atemorides dins la seva pròpia llar i que, en molts de casos, es veuen obligades a suportar un infern per una inacceptable manca de suports –una situació que la crisi ha agreujat, perquè la independència econòmica és fonamental per fugir d’uns homes que encara consideren les dones objectes de la seva propietat–, és imprescindible que acceptem que aquesta xacra no es concentra únicament en un sector de la societat –l’errònia identificació de la violència amb les classes més desafavorides– ni és exercida per quatre malalts mentals envaïts per la gelosia. La violència de gènere té un clar origen: la desigualtat entre homes i dones.
Seria injust negar que en les darreres dècades s’han produït avenços importants en matèria d’igualtat: les dones han pogut accedir a ocupacions abans vetades, s’ha incrementat de manera rellevant el nombre de representants polítiques i en l’educació superior ja hi ha més dones que homes; no obstant això, a la lluita contra la desigualtat de gènere encara li queden moltes batalles, com ara posar fi a la violència de gènere i a tots els estereotips d’una societat encara masclista, aconseguir la igualtat salarial i que la maternitat no suposi un fre per al desenvolupament personal i professional, equilibrar el nombre de dones i homes en les institucions i un llarg etcètera on l’educació en igualtat ha de tenir un paper protagonista.
Per a aquells que continuen negant la realitat o que ens acusen d’exagerar-la i de veure fantasmes allà on no n’hi ha –“és només un acudit, no siguis tan primmirat!”–, algunes conclusions del baròmetre 2017 del ProyectoScopio del Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud: el 25% dels joves veu normal la violència masclista en la parella, dos de cada deu creuen que el problema de la violència contra les dones s'exagera i és una qüestió molt polititzada, al voltant d’un 30% creu que és un problema que augmenta progressivament per culpa de la població immigrant, un de cada quatre no creu que les dones tinguin pitjors oportunitats i fins i tot un 7% creu que és un problema inevitable que, encara que estigui malament, sempre ha existit i sempre existirà.
Aprofitem el 25 de novembre per denunciar totes les situacions d’injustícia i desigualtat, per no mirar cap a una altra banda, per conscienciar tothom d’aquest greu problema de manca de les llibertats més bàsiques, però treballem tot l’any per aconseguir que, aviat, puguem esborrar del calendari el Dia contra la violència masclista.
